Subirà respon a les crítiques d’ERC sobre Can Manent: posa en valor la nova sala insonoritzada i recorda que falta completar la reforma

L’equip de govern ha respost avui a les crítiques que aquests dies ha fet públiques ERC al voltant de la reforma de Can Manent. En un comunicat, els republicans denunciaven que el nou espai no ofereix les condicions adequades sobretot en matèria d’espai per a l’activitat de les colles de DeBòlit, que utilitzen la masia per assajar i desar el seu material: entre altres qüestions, ERC afirma que la nova sala insonoritzada queda petita per als assajos i que la nova exposició també resta espai a l’entitat. També assenyalaven, d’altra banda, mancances i defectes amb relació a la instal·lació elèctrica, la climatització o l’accessibilitat (encara hi falta instal·lar l’ascensor). 

La rèplica l’ha donada el regidor d’urbanisme Antoni Subirà: pel que fa a les dimensions de la sala insonoritzada ha dit que s’ha elegit l’estança més gran de què es podia disposar i ha recordat que la reforma estava condicionada per l’estructura de la masia (que no és modificable perquè la masia és Bé Cultural d’Interès Local), i ha afegit que -malgrat tot- aquesta sala insonoritzada és la més gran que haurà tingut Premià de Mar (que multiplica per 4 o 5, ha dit, la superfície dels bucs d’assaig del centre cívic). 

Amb relació a la resta de defectes i mancances que assenyala ERC, Subirà ha explicat que justament tots aquests aspectes són els s’han abordar quan s’hagi adjudicat la finalització de la reforma, després que l’estiu passat l’empresa que feia les obres fes fallida i deixés l’actuació a mitges. En aquest sentit el regidor ha fet notar la dificultat que suposa liquidar una contractació en un cas així a causa dels tràmits i garanties que imposa la Llei de Contractacions, un procés “molt feixuc” -ha dit- que ha retardat molt la nova licitació, que ara mateix està en curs i que s’espera que finalitzi pels volts del juliol. Tot i defensar l’esperit garantista d’aquesta llei, Subirà ha afirmat que crea una gran indefensió a l’administració local perquè la tramitació que demana paralitza durant molts mesos el curs dels projectes (ha afirmat que en molts casos els tràmits s’allarguen més que les mateixes obres) i també perjudica molt les petites empreses locals de construcció, a les quals no els surt a compte assumir tota la gestió i amotllar-se a aquests terminis.