'Versots': Editorial del Premià Notícies del 22 de Febrer de 2012

La lectura dels Versots dels Penjaculpes ha arribat enguany a la seva setena edició i, fent honor al nom de l’activitat, un any més han servit per ‘posar a caldo’ a polítics, institucions, entitats i particulars de la ciutat. La intenció inicial de la comissió ‘Fem gran la Petita’ amb aquesta activitat era la institució d’un acte que en molts llocs es remunta als foscos anys de l’edat mitjana. No es tracta doncs de cap fet diferencial premianenc ja que trobem elements similars a molts indrets de Catalunya i de l’Estat. N’hi ha que ho fan de manera més o menys poètica, com es fa a Premià, mentre que a altres indrets es fa en forma de rondalles o amb altres fórmules musicades. L’objectiu és sempre el mateix: posar de manifest els elements més o menys criticables que dins d’una societat concreta, en aquest cas la de Premià de Mar, han tingut lloc durant el darrer any. El fet que es faci des d’una festa emmarcada en el Carnaval, transgressora per definició, i que la facin personatges emmascarats com són els Penjaculpes, dóna una certa pàtina d’¡mmunitat respecte a les ‘víctimes’ als autors dels textos i als seus recitadors. En altres llocs i circumstàncies això era fonamental per mantenir la integritat física o evitar represàlies. Els temps foscos han passat afortunadament a la història i tots entenem, o hem d’entendre al menys, el sentit de la festa. A més, Premià de Mar no deixa de ser un poble en molts aspectes i ens coneixem tots i tots ens trobem pel carrer després dels Versots, de manera que s’ha de tirar de qualitat democràtica, i sobretot de sentit de l’humor, per encaixar el sarcasme del versot corresponent amb el millor dels somriures.
Si feu un cop d’ull als versots d’aquest 2012 -els trobareu publicats al web de la Festa Major d’Hivern-, veureu que de caldo n’hem rebut tots, i aquí incloc aquesta casa, Ràdio Premià de Mar. Havent hagut eleccions municipals el passat mes de maig, aquestes no podien estar absents dels versots. També hi són l’acció municipal, les infraestructures, els fets policials, els indignats, l’estat de places i carrers o les mateixes activitats culturals en les quals s’emmarca el ‘Posem a caldo’, entre d’altres elements. A penes hi ha fet o personatge més o menys destacat des del darrer Carnestoltes que no hagi quedat retratat en aquest versots.
La lectura dels Penjaculpes va fer petit l’aforament de l’Amistat, i aquesta és la millor mostra de que l’activitat és ben rebuda per la ciutadania. Un element més que ha de carregar de responsabilitat als autors dels textos perquè fugin de l’acudit fàcil, dels tòpics habituals, del textos apressats i les rimes impossibles. La qualitat crítica i literària dels versots són elements imprescindibles perquè l’activitat sigui apreciada a la ciutat. Però sobretot ho és la cura en afinar la punteria en aquells elements que són realment criticables, i no caure en blasmar a pinyó fix. Esmerar-se en aquest extrem és la millor garantia de que els versots no acabin per ser vistos com el repàs sectari de l’actualitat per part d’un sector molt determinat de Premià de Mar.