‘Un tren de despropòsits’: Editorial del Premià Notícies del 10 de Febrer de 2012

La imatge d’un comboi de Rodalies encastat al final de la via 4 de l’estació de Renfe de Mataró va ser la més vista i comentada de portals informatius de tota mena durant el dia d’ahir. La segona imatge era la de l’alcalde de Mataró, Joan Mora, al costat del tren sinistrat clamant perquè s’acabés amb la vergonya de l’estat de les línies de Rodalies.
Parlava Joan Mora perquè l’accident havia tingut lloc a l’estació de la seva ciutat, però són paraules que perfectament podrien compartir els responsables polítics de les poblacions per on passen aquestes línies, sobretot en nom de tants i tants veïns que en són usuaris. No parlem ara de les obres de la nostra estació, que és un tema completament diferent. Parlem del funcionament d’un servei que, a més de car –i més després de les darreres pujades de preu-, és moltes vegades incòmode i imprevisible en els seus horaris. Això quan no és directament perillós. I és que l’accident d’ahir és només el darrer dins d’un rosari de fets com la topada d’un Rodalies amb un Talgo a l’estació del Clot el passat gener o els recents descarrilaments a Sant Pol o a prop de l’estació de França, això sense comptar amb que l’accident d’ahir tenia un precedent al mateix lloc l’abril de 2009 que va deixar 5 ferits lleus.
Trens que s’aturen als túnels de Barcelona, endarreriments, combois pleníssims en hores punta obligant als soferts viatgers a desplaçar-se embotits als vagons, moltes vegades viatjants drets després d’esgotadores jornades laborals o d’estudis, … Aquest és el panorama que presenten moltes vegades uns transports públics que els polítics no deixen d’insistir que agafem per comptes de fer ús dels nostres vehicles particulars. No té res d’estrany, doncs, que qui s’hagi de desplaçar s’estimi més assumir el seu propi risc i despesa amb el seu cotxe o moto abans que sotmetre’s a la ruleta d’un servei públic tan susceptible a les sorpreses com és el de Rodalies.
El desori de Rodalies es va fer evident en els foscos mesos de l’arribada de l’AVE a Barcelona, però aquella època ha quedat ja enrere. Quina és l’excusa ara? Manca d’inversions de l’Estat?  Problemes amb els senyalitzacions? Errors humans, com apuntava ahir el director de Rodalies, el per cert premianenc Miguel Ángel Remacha? Posar resposta a aquestes preguntes i evitar que se les segueixin fent els usuaris no és feina dels ciutadans, sinó de les administracions.       
El nivell d’un país, i això no és nou, es mesura moltes vegades en l’estat del seu transport públic: en la seva puntualitat, comoditat, netedat, eficiència i economia per a l’usuari. Quina imatge de país va donar ahir aquell comboi amb el musell destrossat a l’estació de Mataró? A qui li correspongui que es contesti aquesta pregunta.