'Riscos de coorperant': Editorial del Premià Notícies del 20 de Febrer de 2012

El programa Resum Setmanal que cada dissabte us porta el nostre company Marc Terrones a partir del que durant la setmana us expliquem en aquest informatiu, va treure a la llum aquest dissabte la situació en la qual es troba un altre company d’aquesta casa, en Ricard Busquets, que com ja us hem explicat alguna vegada, fa tasques de cooperant a Guatemala.
En Ricard bàsicament fa de periodista i acompanya els indígenes i els camperols -és a dir, els estrats més baixos, pobres i explotats de la societat guatemalenca-, fent reportatges audiovisuals de les seves accions reivindicatives dels seus drets. El cas és que aquestes accions molesten de manera especial a alguns sectors de poder que han engegat una campanya de desprestigi vers el nostre company. Així, en unes declaracions públiques fetes dimarts, el vice-primer ministre guatemalenc, Julio Rivera Clavería, va acusar en Ricard ni més ni menys de pertànyer al crim organitzat, narcotràfic i contraban, i senyalar-lo com a incitador en la retenció de tres agents de la PNC, la Policia Nacional Civil. Coneixem en Ricard, com el coneixeu molts de vosaltres, no només per les seves activitats a la Ràdio, sinó també per les que ha fet a nivell cultural a la ciutat, i és evident que les acusacions són absolutament falses. El Ricard va fer divendres una roda de premsa per desmentir les paraules del Polític i ha rebut el suport de moltes organitzacions del país així com de l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans. També l’alcalde Miquel Buch li ha fet arribar un escrit de suport.
No és difícil imaginar les conseqüències que acusacions com aquestes poden tenir en un país com Guatemala amb un fràgil equilibri de pau després de tants anys de conflictes interns. En Ricard ens diu que està i estarà bé. Esperem poder oferir-vos les seves paraules els propers dies explicant el que ha passat i els seus plans de futur. En tot cas serveixin aquestes línies per traslladar-li a en Ricard Busquets ànims de manera pública i per explicar-vos els riscs que corre molta gent, en aquest cas un premianenc, en els seus esforços en fer quelcom per millorar les condicions de vida d’aquells que, malgrat tot, viuen molt pitjor que nosaltres.