'Responsables amb els animals': Editorial del Premià Notícies del 28 de Febrer de 2012

Ahir us parlàvem en aquest informatiu de la nova campanya informativa endegada des de l’àrea de Sanitat i Salut Pública de l’Ajuntament per recordar als propietaris d’animals de companyia que aquests han d’estar degudament censats i identificats amb una placa i un xip. La tècnica de l’àrea, l’Anna Franquesa, ens explicava que havien endegat la campanya davant l’evidència de que tenien molt pocs animals registrats.
Precisament, i a banda de l’interès de la pròpia campanya, la notícia principal que portava l’Anna era aquesta constància de que la gent compleix molt menys del desitjable amb els mínims requisits legals amb els seus animals. No podrà dir-se que es tracta de requisits de nova creació i que no s’ha fet difusió de la normativa, o que no han tingut temps de passar pel tràmit de registrar els seu animal i posar-li el preceptiu xip. De campanyes d’aquestes se n’han fet unes quantes, fent-se especialment visibles a les consultes dels veterinaris per on necessariament hi han de passar els animals en un moment o altre. Fins i tot en algun cas s’ha arribat a subvencionar el xipatge dels animals que, recordem-ho de pas, no són només els gossos, sinó també els gats i les fures. L’única explicació possible a aquesta manca de resposta és la irresponsabilitat d’aquells propietaris d’animals que els mantenen sense identificar.
La campanya recorda que la sanció per no tenir els animals registrats arriba als 400€, una quantitat que es pot incrementar si se suma a altres incompliments de les ordenances municipals com és portar el gos sense lligar. No es tracta en aquest cas de comentar l’etern tema de les defecacions no recollides, una qüestió que mereix comentaris en exclusivitat, però tot forma part del mateix paquet. Tenir un animal de companyia fa molta il·lusió, això és innegable, però requereix d’assumir un seguit de compromisos amb el propi animal i amb l’entorn. I amb la llei. Qui no estigui disposat a assumir-los, faria bé, sobretot, en no tenir cap animal al seu càrrec, i si la pobre bèstia ha anat a parar com a caprici fugaç a alguna d’aquestes llars irresponsables, que li facin un favor a la mascota i se’l facin a ells mateixos, i que el lliurin en adopció a algú que se’n faci càrrec amb el seny i el carinyo que es mereixen els animals.