Repòquer d’equipaments futuribles al nucli antic, amb tant de potencial com interrogants

La irrupció novament de l’edifici de la Cooperativa al tauler dels equipaments futuribles de Premià de Mar dibuixa una equació de possibilitats al sector del nucli antic exuberant però carregada d’interrogants, sobretot per la inversió milionària que demanen però també per molts altres condicionants.

Les últimes setmanes el Ministeri de Treball, que és el titular d’aquest edifici històric del carrer Sant Pau, ha dit a l’Ajuntament que hi faran treballs de consolidació ben aviat, però no han precisat quan i tampoc han acabat d’aclarir si assumiran ells el cost de l’actuació. Paral·lelament, segons ens va dir l’alcalde, s’inicia una negociació perquè Premià de Mar pugui comprar l’edifici a un preu “assumible” (així es va quedar amb Madrid) però ningú no ha insinuat cap xifra i l’Ajuntament encara ha de fer els seus càlculs. I són uns càlculs que hauran de comptar amb el cost de la reforma -que el regidor d’urbanisme Antoni Subirà ja avança que serà elevat- i que també haurien de tenir en compte dos factors més: quin serà el destí de l’equipament -perquè això també podria condicionar la reforma- i què ha de passar amb els altres quatre edificis municipals del nucli antic que conformen aquest entramat d’equipaments futuribles:

Com sentíem, acompanyen l’antiga Cooperativa en aquest paquet d’edificis l’antic Ajuntament (on s’ha parlat de celebrar-hi els plens, habilitar espais per als grups polítics i traslladar el Jutjat de Pau); l’edifici del Segle (que demana una reforma íntegra i que últimament s’ha ofert a la Fundació El Maresme); l’antic arxiu municipal (que ara ocupa l’associació Can Sanpere però que quedarà disponible quan aquesta entitat torni a Can Sanpere); i Can Roure (on hauria de quedar disponible l’espai del Jutjat quan aquest se’n vagi a l’antic Ajuntament). Avui Subirà ha dit a Premià Mèdia que la jugada respecte de tots aquests equipaments (que hauria de ser matèria troncal als programes electorals de 2027) seria escometre una planificació global, de tal manera que els usos elegits per a cadascun d’ells i el cost del seu condicionament servís a la vegada per definir els usos i el preu de la resta i la seqüència d’operacions a seguir.