‘Rejovenir l’Amistat’: Editorial del Premià Notícies del 09 de Febrer del 2012

Ahir us explicàvem en aquest informatiu que el cantautor Jofre Bardagí serà l’encarregat demà divendres d’estrenar de cara al públic la sala petita de l’espai de l’Amistat més enllà, això sí, del programa especial que Ràdio Premià de Mar va fer des d’aquell espai el 21 de gener amb motiu de la inauguració oficial de l’espai. El concert de demà, previst per a 2/4 d’11 de la nit, serà de petit format, però la mida, en aquest cas, no li traurà la importància a l’acte. I és que es tracta de la primera activitat oberta al públic que organitza, no l’espai municipal, sinó l’entitat de l’Amistat.
Tot i haver perdut per contracte el control directe sobre el teatre, la gent de l’Amistat vol mantenir un programa propi d’activitats que també ajudarà a dinamitzar un espai necessitat d’acollir tantes activitats com sigui possible per procurar la seva rendibilitat. En l’entrevista que li fèiem ahir en aquest informatiu a en Vicens Pastor com a responsable d’activitats de l’Amistat, ens explicava que la relació que mantenien en aquest sentit tant amb la regidoria de Cultura com amb el director artístic  de l’Amistat, en Toni Martín, eren excel·lents, cosa que augura la fluïdesa d’aquesta programació paral·lela.
Però el que més ens crida l’atenció d’aquests primers actes que han anunciat des de l’entitat de l’Amistat, o Associació Cultural Centre l’Amistat que és el seu nom complet, que està directament adreçada a un públic eminentment jove, i no és una casualitat. Setmanes enrere, parlant a Premià Notícies amb el president de l’entitat, en Pere Fabrés, ens deia que un cop assolit el teatre el seu principal objectiu era acostar els joves a l’Amistat. De fet tots tenim una imatge de l’antiga seu social de l’Amistat, el seu bar, amb els taules plenes d’avis entranyables fent el cafè i les partides d’escacs o de dòmino. No és en cap cas una imatge negativa, ans al contrari. És una escena tradicional de la ciutat que faríem bé en conservar. El problema, i això és el que preocupa a la junta de l’entitat, és que cal molt més que això que mantenir viva l’Amistat. És necessari assegurar el relleu generacional i això passa per acostumar a la gent jove a que considerin l’Amistat un espai important de les seves vides. Exactament com ha vingut passant amb tantes generacions de premianencs des que el 1912 es va inaugurar l’antic edifici.