‘Qui paga les garlandes?’ Editorial del Premià Notícies del 30 de Novembre del 2011

Aquests dies, tot baixant cap a la Ràdio, hem pogut veure que van creixent els trams de carrers de la ciutat que de mica en mica comencen a lluir les primeres garlandes de Nadal. Parlàvem l’altre dia de tradicions, en referència als actes solidaris que s’organitzen quan s’acosta el Nadal, i l’aparició encara freda i fosca d’aquests llums és un altre d’aquests indicadors que, un mes abans que comencin les Festes, ens anuncien la seva proximitat.

Però les garlandes no només són indicadors de la proximitat del Nadal sinó que ho són també dels moments econòmics que vivim. A una millor situació econòmica li corresponen més i millors llums de Nadal. En canvi quan la cosa pinta magra, com passa ara mateix, la il·luminació també queda reduïda al mínim imprescindible.

I és que aquesta il·luminació, que tant agrada als menuts i que dóna un cert caliu i alegria als nostres carrers durant aquests dies, en realitat té com a missió principal fomentar les vendes del comerç local. És per aquest motiu que aquest ‘mínim imprescindible’ al qual em referia abans, es tradueix en els carrers que funcionen com a eixos comercials de la ciutat, això és bàsicament la Gran Via de Lluís Companys, els carrers de Sant Antoni al sud i de la Mercè al nord i alguns indrets puntuals més. La teoria, que després ve confirmada per la pràctica, és que aquesta il·luminació festiva ens acompanya i ens anima en aquesta pràctica universal del consum nadalenc. El benefici és, per tant i sobretot, pel comerç.

I és aquí on Premià de Mar recupera aquella singularitat que tantes vegades posem de manifest. I és que, a diferència del que passa a altres poblacions, la despesa de la il·luminació de Nadal recau aquí exclusivament en les arques municipals. D’acord que d’aquesta manera d’una banda el consistori actua com a promotor de l’economia local facilitant aquest servei –anomenem-lo així- al comerç, a més que de l’altra banda tots en gaudim de l’efecte decorador de les garlandes, però una altra cosa és que el pes del seu cost recaigui al 100% en l’Ajuntament. La situació econòmica és delicada per a tothom, per l’àmbit privat i també pel públic, de manera que en aquesta mena de coses potser ja no n’hi ha prou en assenyalar la casa gran per demanar que es rasqui la butxaca. Tard o d’hora el comerç haurà d’implicar-se també en la il·luminació de Nadal. D’aquesta manera aquesta podrà ser més vistosa i eficient en els seus objectius que, al cap i a la fi, passen per millorar les vendes dels mateixos comerciants.