‘Plega una regidora’. Editorial del Premià Notícies del 01 de Febrer del 2012

Tot i que el seu comiat oficial el va fer el ple de la setmana passada, la ja exregidora socialista Lluïsa Rabassa es va acomiadar com a tal de la ciutat en el nostre informatiu d’ahir. Si vàreu seguir l’entrevista, recordareu que li vàrem demanar que concretés els motius de la seva renúncia a l’acta de regidora després que al Ple digués que volia dedicar-se a ella mateixa. La resposta era lògica i comprensible; després de 7 anys de regidora volia disposar de temps per a la seva persona i la seva família. El procés de renovació generacional en el qual està immers el PSC de Premià de Mar, ha fet la resta.
A l’hora de valorar el seu pas per l’Ajuntament, la Lluïsa ens va fer un balanç positiu, tot i lamentar no haver tingut ocasió de governar. La mort de l’alcalde Jaume Batlle hauria estat el moment més difícil, mentre que la seva primera promesa de càrrec, juntament amb tenir l’ocasió de donar algun cop de mà a qui ho hagués necessitat, serien els millors records d’aquests 7 anys al ple municipal.
No és la primera vegada que vivim la renúncia d’un regidor en mig d’una legislatura. L’habitual, com va passar el darrer més de maig, és que el canvi de cares al ple arribi després d’unes eleccions municipals i obeeix normalment a canvis estratègics de cada partit. Quan s’acomiada un regidor amb el curs en marxa, solen pesar més els motius personals.
Aprofitant el comiat de la Lluïsa, no estaria de més tenir present el que significa ser regidor a una ciutat com Premià de Mar. Qui desconegui el funcionament de la maquinària municipal –que dissortadament és molta gent- pot arribar a pensar que la tasca d’un regidor, i més si és de l’oposició, no va gaire més enllà d’aixecar la mà en les votacions dels plens, sense tenir present el que significa participar a les diferents comissions, les negociacions, les juntes de portaveus, les reunions de grup municipal o les de partit, a banda d’estar al cas de les necessitats de la ciutat, per no parlar en alguns casos de suportar no poques pressions; una veritable feinada si és que es vol fer bé, i per tant un desgast important que de vegades afecta situacions personals, familiars o laborals. Qui s’hi fica en política ha de tenir molt presents aquestes circumstàncies.  
A l’espera dels canvis que hi hagi a l’executiva local del PSC, la Lluïsa tindrà ara l’ocasió de dedicar-se més a ella mateixa, que prou que s’ho té guanyat. Ara per ara la recuperem com a col·laboradora d’aquesta casa, com ja era abans de fer-se regidora. De moment torna com a tertuliana del ‘Tot d’una’, però potser s’anima a un espai d’entrevistes a personatges com el que feia com a secció del programa ‘Premià Batega’ a principis de la dècada passada.
En qualsevol cas, des d’aquí li desitgem a la Lluïsa el millor en la seva nova etapa i li agraïm la feina feta en els seus 7 anys com a regidora, com se li han d’agrair els anys de servei a tots aquells que, amb millor o pitjor encert, dediquen una etapa de les seves vides a fer de regidor a l’Ajuntament, governant o a l’oposició.