La Torre Barceló, el nou colós de l’skyline mataroní, encara la recta final i continua provocant desconcert

El portal informatiu Capgròs de Mataró ha dedicat un extens reportatge a la Torre Barceló, el colossal edifici que s’està construint a la Ronda Barceló i que s’hauria d’acabar de fer aquest any 2024, i que esdevindrà, agradi o no, el nou emblema de l’skyline de la capital maresmenca, entre altres coses perquè tindrà gairebé el doble d’alçada que el que fins ara era l’edifici més alt de la ciutat. L’article explica els trets principals del projecte i també copsa impressions de ciutadans i d’experts. Els primers, més espantats que fascinats, recelen de les seves dimensions i del seu impacte visual, i els segons -entre elles les arquitectes que l’han dissenyat, del prestigiós despatx Batlle & Roig- n’assenyalen tot un seguit de potencialitats en matèria urbanística. 

Es tracta d’una idea sorgida en un concurs públic de l’any 1998, per tant una idea que ja té més de 25 anys d’antiguitat, i que duu a terme un fons d’inversió suís que es diu Stoneweg, que s’hi gastarà 21 milions d’euros. Tindrà 26 plantes i acollirà 192 habitatges, amb molts espais comuns, i comerços i espais de restauració a les plantes baixes, tot plegat ocupant una superfície total de 16.300 m2. I, atenció, els 192 pisos (que van dels 45 als 100 m2) seran tots de lloguer, perquè els promotors han entès que la situació actual del mercat immobiliari a Catalunya aconsellava oferir aquesta modalitat d’habitatge. 

Com diem, la majoria dels veïns preguntats per Capgròs mostren una certa estupefacció davant de les dimensions insòlites de l’immoble i s’hi mostren crítics, però tant des de l’Ajuntament com des del fons d’inversió com des del despatx d’arquitectes defensen que l’edifici no només complirà una funció identitària (com passa amb altres edificis molt alts a altres grans ciutats) sinó que l’encaix que se li dona a la façana marítima funcionarà per donar-li permeabilitat visual i reforçarà la connexió del sector amb el centre. En aquest sentit fan notar que la forma del bloc, que s’estreny a mesura que creix, el fa amable a la vista i també apunten que si els habitatges es fessin en un edifici més baix caldria ocupar més superfície, superfície que ara queda alliberada i es convertirà en espai públic i zones verdes.