La impotència de veure marxar dos punts (10-10)

El Club Natació Premià va tenir ben encarrilat el partit des del final del primer quart. La diferència era de quatre gols que s’havien aconseguit gràcies a ser agosarats i atrevir-se amb el llançament exterior, ja que la defensa del Cuatro Caminos impedia que els premianencs s’acostessin amb facilitat a porteria i entressin fins la cuina. Tot i això, la sort va somriure i amb un inspirat Letosa, l’equip va acabar el primer quart amb el marcador a favor (4-1). Una diferència que es repetiria al segon (7-4) i també al tercer (9-6) tot i que és cert que a partir de la mitja part els premianencs van patir una mica més. La defensa no era tan rocosa com acostuma, el Cuatro Caminos aprofitava bé aquesta fragilitat i eran capaços de convertir gols fàcils o tenien la sort de cara amb llançaments complicats. A poc a poc van anar acostant-se al marcador i la pressió va recaure en el CN Premià, que es va confiar al principi, va triar les decisions menys encertades fruit de l’ansietat de voler matar-ho ràpid i no va tenir prou sang freda com per marejar al rival i matar el partit.

Els jugadors del Premià en un temps mort.

L’últim quart va ser un despropòsit. Esportivament, l’equip local només va ser capaç de fer un gol i la resta d’arribades a la porteria es van desaprofitar. També la pilota estava poc temps en mans dels jugadors de Salvatierra, i enlloc d’esgotar la possessió i posar nerviosos als de Madrid, eren els premianencs qui s’entien l’angoixa de matar un partit que no acabava mai. I així fins a l’últim suspir. D’una jugada de superioritat que els de Premià no van saber aprofitar de cara a porteria ni per esgarrapar segons al crono a jugades mal xiulades. El col·legiat també es va veure de cop i volta endinsat dins el partit, deixant-se portar per la pressió i la intensitat del duel i va acabar decidint massa a la valenta, veient com el criteri objectiu es capbussava també a l’aigua. És l’única explicació a que no concedís un temps mort just en el moment clau, a l’hora de reordenar l’equip, d’esgotar el marcador, de matxacar al Cuatro Caminos. Salvatierra gesticulava amb les mans i demanava el temps. Fins a tres ocasions. I al veure que res no aturava el partit, el públic es va començar a posar també massa tens. Un plegat de decisions desencertades que no van ajudar al poc encert del Premià de cara al gol. Els van deixar vius i van viure impotents uns últims segons tràgics. L’última jugada, sobre la botzina, es col·lava des del cantó esquerra pel pal curt. ¿Per què sempre entren aquestes maleïdes jugades en l’últim suspir? Ara l’equip suma un punt i no oblida la tragèdia de Granollers. El que sí servirà és de motivació pel viatge a Bilbao. Dissabte els de Premià juguen davant el Portugalete i per diumenge el duel davant el Bilbao.

Recupera les paraules d’Albert Salvatierra al Planetari

Descarrega

Escalfant abans de començar el partit davant el Cuatro Caminos