Greenpeace posa la costa maresmenca entre les més amenaçades pel canvi climàtic i fa un ultimàtum a l’administració: “les solucions artificials són cares i inservibles”

L’entitat Greenpeace España va presentar ahir el seu informe ‘Crisi a tota costa 2024’, on exposa i analitza els riscos principals a totes les comunitats del litoral peninsular, entre elles Catalunya. En aquest treball, i pel que fa estrictament a Catalunya, la visió d’aquesta organització és rotunda: l’actual context de canvi climàtic i la forma com es tradueix en la meteorologia i dinàmiques marines i fluvials fan més inservibles que mai les solucions que s’han adoptat els últims desenis per protegir el litoral, com la construcció de barreres artificials (dics, espigons però també passejos) o la regeneració de platges. 

Segons afirma l’estudi, el fet que el nou context climàtic hagi accentuat la virulència dels temporals fa que aquestes infraestructures siguin molt més vulnerables: “la durada -diuen- d’aquestes obres ja no es mesura en anys sinó en mesos”, i afegeixen la dada que la darrera dècada el mar s’ha endut a la costa catalana 1.500 milions d’euros en sorra regenerada artificialment. Com ja han assenyalat altres estudis, la costa maresmenca és una de les més exposades del litoral català, i més encara davant la pujada del nivell del mar. I entre les platges maresmenques més amenaçades, Greenpeace hi posa la de Premià de Mar. Segons l’entitat ecologista, les actuacions que s’estan fent enlloc de protegir fan de la costa un ecosistema cada cop més vulnerable, perquè és quan la costa ostenta les seves característiques més naturals quan pot oferir més i millor resistència a l’embat de les onades. 

Davant de tot plegat Greenpeace afirma que les mesures per revertir la inèrcia actual han de tenir una mirada local (per la idiosincràsia de cada indret) però comptant amb la ciutadania, i entre altres accions “imprescindibles” assenyala evitar la construcció de barreres artificials que impedeixen que la sorra es dipositi a les platges (i les fan, per tant, més vulnerables), restituir la qualitat ambiental dels espais costaners per fer-los més estables, frenar la turistització massiva, introduir les previsions sobre el canvi climàtic en la planificació urbanística o promoure l’expansió de maresmes i aiguamolls cap a l’interior (grans dissipadors, asseguren, de l’energia del mar i per tant “bons aliats” en la protecció de la costa).