‘Estrenant l’Amistat’. Editorial del Premià Notícies del 19 de desembre de 2011

Un moment de l'actuació de dissabte (Foto: Xavier Traïd)

314 espectadors no és una xifra que es pugui considerar apreciable en un espectacle de grans dimensions som els que estem acostumats a veure, per exemple, al Palau Sant Jordi, per van ser els que van omplir les grades del teatre de l’Amistat dissabte al vespre en la seva estrena davant del públic premianenc. Es tractava d’un esdeveniment absolutament històric i els que hi vam ser farem bé de guardar l’entrada de color blau com a record d’aquest concert. Els que hem seguit la trajectòria de les obres des del tancament de l’antic edifici el 2009 fins al concert de dissabte, sabem les angoixes que s’hi han viscut, des del problema amb els fonaments de les vivendes dels costats passant per la suspensió de pagament de l’empresa que feia les obres i acabant amb els innumerables retards dels permisos adormits incomprensiblement a certs despatxos barcelonins. Tot això, com l’exili de l’entitat, forma ja part d’un llibre d’anècdotes dels qual potser se’n podran desprendre algunes conclusions. Això, però, serà en un altre moment. Ara, el que compta és que la ciutat ha guanyat un gran espai on fer cultura amb majúscules, de la mena que ens va ensenyar dissabte la gent de la coral l’Amistat amb la Montserrat Cabero al piano sota la direcció d’en Daniel Antolí: les peces romàtiques d’Elgar, Brahms i Fauré ens portaran a partir d’ara i per sempre més a la nit del dissabte 17 de desembre del 2011, la nit en la qual es van sentir les primeres notes en un concert obert als premianencs al nou teatre de l’Amistat.

Les estrenes no són perfectes, i la gent de la coral s’ha hagut de barallar amb els problemes de sonoritat del nou espai, problemes que no van afectar al públic afortunadament. També hi van haver algú que es creia que un concert de Nadal no es pot anomenar d’aquesta manera si no és un concert de nadales. Pels gustos hi ha els colors, que en diuen. L’important és que vam tenir concert de Nadal al nou espai de l’Amistat, i el que és encara més important, que l’endemà mateix ja hi havia un altre espectacle dins del programa d’actes de la Marató de TV3. Això vol dir que l’espai es comença a carregar de vida, que comença a moure’s per deixar de ser una infraestructura magnífica però freda per a convertir-se en motor de la vida cultural de la ciutat.