El pany de la discòrdia

La situació insòlita que es va produir dissabte a la tarda al Rebombori en què les Atabalades van suspendre la seva actuació a la plaça de la Sardana continua sense aclarir-se del tot, malgrat que tant l’Ajuntament com aquesta colla de DeBòlit ahir publicaven sengles ‘aclariments’ al respecte. 

El primer a fer-ho va ser l’Ajuntament, que a mitja tarda assegurava que, en contra del que havien explicat les Atabalades el dissabte, a la Casa de la Dona no s’hi havia canviat cap pany (motiu que van adduir per no haver pogut accedir a l’espai on assagen i desen els instruments) i que el pany funciona perfectament, com ho demostra -diuen- el fet que dilluns hi van entrar a treballar normalment les treballadores d’aquest servei. Poca estona després, però, les Atabalades replicaven indignades que el pany a què es referia l’Ajuntament no era el que els havia impedit entrar a l’equipament; segons aquest segon aclariment, quan van anar dissabte a buscar els tabals es van trobar tancada la porta exterior de fusta i no pas la porta principal de vidre. Una porta exterior que segons diuen fa temps que roman oberta perquè l’abril passat van detectar que no funcionava bé i la forma d’entrar al local va ser no tancar el pany. 

En tots dos casos Ajuntament i entitat es refereixen al fet que la Casa de la Dona serveixi com a seu de les Atabalades: l’Ajuntament recorda que es va oferir aquest equipament “com a solució al problema d’espai que tenien” i les Atabalades donen les gràcies per això però denuncien que “se’ls hagi marejat com a perdius” a l’hora de trobar llocs per assajar i també denuncien que tot aquest cúmul de circumstàncies obeeixen en última instància al fet que a Can Manent, seu de totes les altres colles de DeBòlit, la nova sala insonoritzada no tingui la capacitat suficient per encabir-les. I també en tots dos casos es parla de comunicació i diàleg: l’Ajuntament manifesta el seu “compromís inequívoc amb la cultura i les entitats” i la seva voluntat de mantenir un “diàleg fluïd” sobretot quan ocorrin situacions com aquesta, i l’entitat qüestiona aquesta voluntat perquè, segons diuen, mai ningú no els va informar que la porta de fusta havia quedat tancada.