El Palamós castiga el Premià amb una "maneta" (5-0)

Derrota contundent del Premià a Palamós. El partit, va ser igualat al principi, però es va trencar al minut 20. Julio, expulsat. Gran encert dels locals. El Premià, de nou, sense marcar. L’equip és 14è, i aquesta setmana espera la visita del San Cristóbal.
Planetari 2012.02.27
Descarregar
La taula rodona 2012.02.27
Descarregar
Nova desfeta del CEPremià davant un totpoderós Palamós que va marcar pràcticament tot el que va xutar. Els palamosins es van passejar davant un Premià indefens. Cristóbal en defensa i Demba i Marco en atac van ser les principals novetats dels maresmencs.
 El partit va començar amb un domini altern, que no feia presagiar el resultat final. La possessió de la pilota era alterna, i tots dos equips van intentar-ho amb arribades tímides durant els primers compassos. El primer avís el va fer Pol al minut 8, amb un xut des de fora l’àrea des de la frontal de la gran que va acabar fora. Instants després, Almendros va remuntar la línia de fons per a centrar una pilota que Julio va enviar fora (14′). Els premianencs ho van seguir provant, i al minut 21 Lalo va provar sort des de la frontal amb un xut més aviat tou amb la cama esquerra que Bayona va blocar sense problemes. El matx era atractiu, sense dominador clar i amb alternatives pels dos equips. Però al 23′, va començar l’espectacle del Palamós. Una errada en defensa del Premià la va aprofitar Almendros per plantar-se sol davant Pablo, i amb dos tocs, superar-lo per fer l’1 a 0. Sense tenir temps de respirar, el Premià va encaixar el segon. Al 25′ va ser Marc Vila qui, amb un xut des de dins l’àrea, va superar un Pablo que havia sortit. Dues arribades, dos gols. Els d’Eduardo Vilchez van demostrar una gran efectivitat davant un Premià que, precisament, té el gol com a principal carència. Els minuts van passar sense massa sobresalts fins que els de Juan Carlos Torres es van quedar amb 10 homes. Julio va ser expulsat amb 2 targetes grogues per protestar una targeta sobre Gerard. De nou, la mala fortuna assolava el Premià. Al descans, 2 a 0.
El segon temps va començar de la pitjor manera possible: amb un penal en contra del Premià. Una centrada palamosina en la primera acció del segon acte la va refusar Litus amb el braç. El penal el va transformar Javi Revert al 46′. 3-0 i tota una part per davant, una part de suplici per un Premià enfonsat. Al minut 55, Ritxi va estar a punt de fer el quart en un 1 contra 1 que Edu Alonso va encertar a treure. Les ocasions arribaven sense parar per part del Palamós, i 4 minuts després va ser Javi Revert qui va intentar-ho amb un xut que Pablo va aturar. Al 64′, una altra vegada Pablo va poder avortar un 1 contra 1 de Guitart. El quart gol dels locals només era qüestió de temps, i aquest va arribar al minut 70 de partit. Per enèsima vegada, un jugador del Palamós es va quedar sol davant Pablo. Va ser Arranz, que va definir per dalt amb una gran vaselina, qui va assestar el quart cop al Premià. Una altra vegada Arranz va intentar-ho al 73′, i en aquest mateix minut va arribar el 5è. La “maneta” la va completar Ritxi al recollir una centrada alta i al superar per baix dins l’àrea. Els locals van tenir un gran encert, i ho van demostrar amb 5 gols. El Premià va ser castigat en tots els seus errors davant un rival que no va perdonar les ocasions que va tenir. Fins al final, els d’Eduardo Vilchez ho van intentar i es van agradar; però el marcador no es va moure.
Amb la derrota a Palamós el Premià ja en suma 2 de consecutives, i se situa com a 14è classificat amb 23 punts. Ara mateix l’equip de Juan Carlos Torres evita el descens per només un punt, ja que un lloc per sota el Peralada en suma 22. El cap de setmana vinent el Premià rep la visita del 4t classificat, el San Cristóbal (38 punts). Els premianencs van sumar la primera victòria en lliga davant aquest equip egarenc a l’anada (0-3). Ara bé, Torres té, segures, les baixes de Litus i Julio (per sanció) i de Bellido (per lesió). A canvi, recupera Dani i Xavi Rovira. A més, el míster premianenc estarà pendent de l’evolució d’Edgar.
Enric Sánchez