El BCIL de Can Sanpere, una mica més blindat després que el jutge tombi un recurs de Núñez i Navarro

L’edifici central de l’antiga fàbrica de Can Sanpere ha fet les últimes hores un pas més cap a la seva protecció definitiva després que el jutge hagi desestimat el recurs que va presentar la propietat contra la declaració de l’immoble com a BCIL, Bé Cultural d’Interès Local. Com explicava ahir l’Ajuntament, Núñez i Navarro impugnava la catalogació amb dos arguments que ara el Jutjat del Contenciós Administratiu número 6 de Barcelona ha tombat: d’una banda, que el recinte no recull els valors que l’Ajuntament li atorga en la seva sol·licitud de BCIL, i de l’altra, que la catalogació era un intent de l’administració d’eludir pronunciaments jurídics anteriors. Segons la filial de Núñez i Navarro JOSEL, el conjunt de Can Sanpere té nul interès per a la seva protecció i conservació i en recomanava la declaració de ruïna. La resolució del jutge no és ferma i, segons ha dit avui el regidor d’urbanisme Antoni Subirà, el més probable és que la propietat la recorri, però amb tot considera que es fa un pas decisiu per blindar aquest patrimoni “es faci el que es faci” amb la finca:

Val a dir que la sentència recorda que la declaració com a BCIL de l’antiga fàbrica es fonamenta en un informe tècnic de la Diputació de Barcelona, en l’informe de l’arquitecte municipal de l’Ajuntament de Premià de Mar i en els informes de dos arquitectes designats per l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la intervenció en el Patrimoni Arquitectònic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Aquesta documentació conclou que el conjunt reuneix valors arquitectònics, històrics i socials suficients per considerar la declaració de part de l’espai com a BCIL.