'Desnonaments': Editorial del Premià Notícies del 21 de Febrer del 2012

Una de les imatges més dures i, dissortadament, cada cop menys infreqüents que ens deixa la situació de crisi econòmica és la de famílies que es troben al carrer a partir de ser desnonats de casa seva. Moltes famílies que abans de la crisi s’havien embarcat en una hipoteca, s’han trobat després que, potser per la pèrdua del lloc de treball d’un o més membres de la família, no poden fer front als pagaments mensuals i el bancs s’han quedat amb la vivenda. Encara és més sagnant quan, a més de quedar-se amb el pis o la casa, amb la pèrdua del seu valor, els bancs reclamen, també, els diners prestats, portant a tanta gent al límit de la desesperació. Tot plegat conseqüència d’uns anys de bogeria econòmica en els quals massa gent es va veure temptada d’estirar més el braç que màniga, una situació de la qual no en són aliens alguns governs que, actuant amb total irresponsabilitat, van facilitar que les coses fossin així. Quan la crisi ens va venir de fora, va trobar aquí la situació ideal per generar la catàstrofe actual.
El cas és que el 9 de març hi ha anunciat un desnonament a un habitatge de la ciutat i s’ha creat una entitat, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Premià de Mar, per mirar d’evitar-ho. Tal com us explicàvem ahir, una vintena de persones arribades de diversos àmbits es van aplegar divendres al Centre Cívic a iniciativa de l’Assemblea de Joves per posar el cas sobre la taula i analitzar les possibilitats per evitar que una família quedi al carrer.
Ja hi ha altres plataformes d’aquest tipus constituïdes a partir de casos similars. El cas més proper i recent el trobem a Mataró. Membres d’aquesta associació mataronina van ser presents divendres al Centre cívic per assessorar als convocats, de manera que l’associació premianenca no neix de zero a l’hora de saber com moure’s. D’aquí al 9 de març tenen un seguit de tecles a tocar i el mateix dia hi seran a la vivenda afectada per interposar-se i evitar així el desnonament, tal com hem vist fer en altres casos arreu de l’estat.
No obstant això, i amb totes les accions que es puguin fer, difícilment s’aconseguirà poca cosa més que no sigui endarrerir l’inevitable. Els bancs no es caracteritzen pels seus sentiments humanitaris i si no cobren es queden amb el que és seu amb el recolzament de la llei. Mentre les administracions no trobin la manera de protegir les famílies que es veuen en aquesta situació mitjançant mesures específiques, com poden ser lloguers especials, el que cal és millorar els mecanismes públics de cobertura perquè ningú no quedi desemparat davant de situacions d’aquestes característiques. I també meditar tots plegats sobre els motius que ens han portat a presenciar les duríssimes escenes que ens proporciona veure una família feta fora de casa seva.