'Denunciar greuges': Editorial del Premià Notícies del 13 d'Abril de 2012

De vegades ha de ser un particular qui posi el crit en el cel contra situacions injustes perquè aquestes se solucionin o, com a mínim, es donin a conèixer. Un d’aquests casos és el que us explicàvem ahir en aquest informatiu. La qüestió és que un mestre de l’escola Montserrat de Premià de Mar, Francesc Rossell, ha iniciat amb el suport de l’escola un procés contra Rodalies de Catalunya. Rossell considera que les noves tarifes de Rodalies creen un greuge comparatiu per les escoles catalanes respecte les de la resta de l’Estat. En concret, aquest mestre s’ha adonat que aquestes noves tarifes de Rodalies a Catalunya eliminen els descomptes per a grups i per a nens. A més, els mestres acompanyants que fins ara viatjaven de franc, ja no poden fer-ho. Rossell ens deia que el greuge comparatiu es dóna perquè aquests descomptes per a grups, nens i mestres, a diferència del que passa a Catalunya, encara són vigents a la resta de l’Estat.
Ara bé, no us penseu que posar de manifest i intentar corregir un greuge per evident que aquest sigui, és una missió senzilla. El mareig que tradicionalment aplica l’administració a qui s’atreveix a reclamar-li justícia, no ha estat absent tampoc en aquesta ocasió i així, primer en Francesc Rossell va fer el pas lògic de presentar la queixa davant Rodalies de Catalunya, que no va atendre a raons. Després, tal com us explicàvem ahir, va exposar el cas al departament d’Educació de la Generalitat, el qual va derivar el tema a la conselleria de Territori i Sostenibilitat. Finalment, la reivindicació va anar a parar a la taula del Síndic de Greuges que va acceptar la queixa a tràmit i va reclamar un informe a Rodalies que fins el moment la companyia no ha presentat.
Ens consta la capacitat d’insistència de l’oficina del Síndic de Greuges, però també coneixem l’actitud, de vegades ratllant la prepotència, amb la que les grans companyies, com ara Renfe, responen a aquest tipus de reclamació. Esperem, pel bé de les famílies dels alumnes catalans, i també d’un col•lectiu ja prou castigat com és el dels mestres, que es corregeixi aquesta situació. En tot cas, des d’aquí aplaudim el valor i la iniciativa d’en Francesc Rossell i de l’escola Montserrat que el recolza en la seva lluita per suprimir un de tants greuges amb els què, dissortadament, ens veiem obligats a conviure.