Adéu a Didier Lourenço amb perplexitat, tristesa i molta gratitud

La notícia de la mort del pintor premianenc Didier Lourenço que publicava Premià Mèdia ahir al migdia va suscitar un allau de missatges de condol i homenatge al llarg del dia a xarxes socials de part del món de l’art, d’autoritats i institucions premianenques i, naturalment, també d’amics i admiradors a títol individual. Tots ells expressen a parts iguals perplexitat per una desaparició tan prematura i la seva reverència per la talla humana i artística del pintor més internacional que hi ha hagut a Premià de Mar. El primer a qui dediquem atenció, però, no ha parlat per xarxes socials sinó de viva veu; és un altre artista premianenc que era amic íntim de Lourenço amb qui fins i tot havia compartit estudi: Roger Hall, que ha tingut l’amabilitat de parlar del seu amic per Premià Mèdia en unes hores molt difícils:

El galerista Jordi Barnadas, amb qui Lourenço va treballar sovint, publicava ahir un missatge on -a més d’informar que la causa de la mort havia estat un càncer que se li va detectar fa només un mes i mig- afirmava que “Didier repartia alegria i felicitat a través de les seves obres i amb la seva manera de ser”, i des de la galeria Anquin’s de Reus la directora Pepa Quintero qualificava de “dia trist i fosc” el dia d’ahir per a tots els que l’havien conegut. Des de Premià de Mar un altre gran pintor com Pol Peiró deia a Twitter que Premià de Mar perd “el seu artista més important. Gran pintor -afegia- i, sobretot, una persona humil i generosa amb el seu fer” i li acabava desitjant “bon viatge”. També s’expressava l’alcalde Rafa Navarro a Facebook, on es confessava “consternat per la prematura desaparició d’un dels nostres artistes més internacionals” i recordava haver-lo entrevistat al seu taller del carrer Sant Antoni per crear el seu primer perfil a la Wikipedia. I encara capturem els missatges de dos referents culturals premianenca: la llibreria l’Illa del Tresor afirmava li deia al Didier “amb tu sempre, amb el cor, amb el cap i amb la paraula” i Vapor Vell li desitjava “Que la terra et sigui lleu”.

El 29 d’octubre de 2020, en plena pandèmia, Didier Lourenço va ser entrevistat per últim cop a Ràdio Premià de Mar. Lola Busquets volia copsar les vivències particular d’un artista com ell en un moment tan estrany per a tothom, i que des de la perspectiva d’un pintor tenia singularitats molt concretes. En aquell moment Lourenço afirmava que el confinament no se li havia fet especialment incòmode perquè, segons deia, els artistes ja solen tenir una tendència a l’isolament, però el que no estava portant tan bé era la impossibilitat d’interactuar socialment a les inauguracions. De la seva confessió n’extraiem una fotografia bastant precisa del caràcter amable, espontani i sorneguer del pintor premianenc:

Didier Lourenço, nat a Premià de Mar el 1968, ens va deixar ahir al matí després d’una malalia que li van diagnostica a mitjan mes de juny. Va començar a caminar artísticament al taller del seu pare, d’origen portuguès, que havia estat mestre litògraf d’autors com Subirachs, Guinovart o Viladecans. Lourenço va fer la seva primera exposició amb vint anys, i ja no va parar d’exposar a grans ciutats dels cinc continents. A Catalunya sobretot va exposar a la galeria de Jordi Barnadas (a Barcelona), al Claustre de Girona i i a l’Anquin’s de Reus. Segons ha explicat Barnadas a El Punt Avui, que va estar al seu taller el juny passat, Lourenço estava en un moment pletòric i tenia previst exposar a la seva galeria l’abril del 2024.

La família de Didier Lourenço ha informat aquest migdia que demà dissabte dia 29 de juliol se’n farà la vetlla al tanatori de Mataró de 10h a 21h i que la cerimònia de comiat es farà diumenge dia 30 a les 11 del matí al mateix tanatori.

Escolta l’entrevista de la Lola Busquets a en Didier Lourenço l’octubre de 2020: