‘A voltes amb el Baixador’. Editorial del Premià Notícies. 08 de Novembre del 2011

L’alcalde Miquel Buch ens va deixar caure divendres al programa ‘Parla l’Alcalde’ de Ràdio Premià de Mar que l’eternament reclamada posada en funcionament del Baixador de can Pou, estava aturada. A aquestes alçades de la pel·lícula, aquestes declaracions de l’Alcalde han causat ja una sorpresa mínima. Quantes vegades hem tingut als llavis la mel de la segona estació de Rodalies de la ciutat i quantes vegades se’ns ha esfumat? Quantes vegades se’ns ha dit que aquesta vegada anava de bo? Quantes vegades hem entrevistat des d’aquesta casa el diputat Josep Sánchez-Llibre davant de la imminència de la posada en marxa del Baixador fantasma? Com de diferent havia d’anar la cosa amb José Blanco respecte a l’època de Magdalena Álvarez?

I el cas és que aquesta vegada semblava diferent. Us recordeu de les paraules del president d’Adif Antonio González traslladant a l’Alcalde el seu compromís amb la construcció del Baixador? Era el 17 de març del 2010 i les hem recordat aquest matí al Premià Notícies. Doncs ja ho veieu; aquest és el valor d’un compromís en llavis del president d’una empresa com és Adif. O en llavis d’altres, com del propi ministre José ‘Pepiño’ Blanco quan va dir a Sánchez-Llibre que ‘allò de Premià’ ja estava solucionat. Veient això no és d’estranyar que des de l’associació de veïns del barri de Can Pou Camp de Mar, els primers impulsors de la lluita pel Baixador, no hagin volgut fer-nos declaracions ni tant sols en els moments de major optimisme.

Deia l’Alcalde que incompliments com aquest són els porten a la gent de deixar de confiar en les administracions, i no li falta raó. Perquè si una infraestructura no es pot fer pels motius que siguin, s’ha de dir amb claredat que no es farà i s’han d’explicar aquests motius. El que no s’hi val és marejar la perdiu amb les il·lusions dels veïns des dels despatxos d’Adif o dels Ministeris, o des del propi Congrés dels Diputats.

El Baixador no és un caprici premianenc sinó una necessitat que, a més, seria econòmicament rendible amb els números a la mà. Costa molt tornar a començar després d’anar sumant decepcions, però no hi ha una altra. Si cal, que els portaveus de tots els grups tornin a presentar-se a Madrid a reclamar el Baixador com van fer en el seu moment, perquè a aquestes alçades de la pel·lícula que dèiem abans en cap cas no ens podem quedar amb un silenci administratiu com a resposta.