La falta de punteria condemna un CEPremià que no pot amb el Vilassar (0-1)

El derbi maresmenc se’n va cap a Vilassar. El primer temps va ser un monòleg del Vilassar. El CEPremià va reclamar un penal no assenyalat al 35′. Julio es va marcar en pròpia porta. El segon temps va ser més obert, i els dos equips van poder marcar. Al final, 0-1 i jornada de descans per davant.
No va poder ser. El CEPremià va encadenar el seu tercer partit consecutiu sense marcar al Municipal i això va impedir que pogués sumar davant el Vilassar. El partit es presentava molt atractiu, i encarava dos rivals amb la necessitat de sumar: l’un per allunyar-se del descens i l’altre per mantenir-se en les places capdavanteres. El primer temps va ser un monòleg del Vilassar, que va portar el pes del partit i que va anul·lar el mig camp del Premià; relegant a Gerard Alonso a un segon pla. Al minut 3 ja va avisar Joan Molina amb una rematada acrobàtica dins l’àrea que Pablo va aturar sense problemes. Però era el primer avís. Dos minuts més tard, era Rodri qui aprofitava una errada de la defensa premianenca i posava en perill la porteria local amb un xut des de la frontal de l’àrea gran que sortia fora per ben poc. El Premià es defensava com podia davant l’allau de joc vilassarenc, i al minut 9 va tornar a veure com la porteria perillava amb un xut d’Aitor. El Premià no podia pensar, i el Vilassar jugava a plaer. Al 23′, Rodri va xutar a la mitja volta dins l’àrea i va obligar a Pablo a estirar-se i enviar la pilota a córner per molt poc. Enmig de la riuada d’ocasions dels de Manel Moya, Pol va ser objecte d’un penal que l’àrbitre no va assenyalar al minut 35. Aquesta injustícia va despertar un Premià veia com el Vilassar perdonava una vegada i una altra; i va aconseguir trenar algunes jugades a les acaballes del primer temps. Però quan millor estava l’equip de Juan Carlos Torres, va ser quan va rebre el cop en forma de gol. Albert Cantó va penjar una pilota que, amb mala fortuna, Julio va refusar i va enviar dins la porteria local; amb un Pablo indefens. 0-1 al descans.
La segona part va ser una història ben diferent. Juan Carlos Torres va tirar de recursos tàctics per reestructurar l’equip i canviar alguns detalls que van donar una imatge de l’equip molt diferent. El Premià va tenir ocasions per empatar el partit, però la falta d’encert el va condemnar. Només començar el segon temps, Aitor va rematar al segon pal una pilota que li havia arribat a través d’una jugada d’estratègia, però va acabar fora (47′). Al minut 53 el Municipal de Premià va emmudir amb un servei de córner que se li va escapar a Pablo Doñate de les mans i va picar al pal; però finalment ca acabar fora. El Premià es va entonar, i l’entrada a escena de Gerard Alonso i de Juan García va beneficiar i molt el joc premianenc. Entre aquests dos migcampistes van saber acumular joc a mig camp, i l’equip ho va aprofitar. A més, amb el refresc de Demba al descans, l’equip va guanyar en velocitat. Precisament Demba es va inventar una jugada espectacular que va arrencar a mig camp, i després de driblar diversos defensors vilassarencs, va acabar sol davant de Rafa. Però de nou, mala sort en els últims metres. Demba va enviar la pilota al ninot (62′). 5 minuts més tard, Alex va poder fer el 0-2 amb una rematada dins l’àrea que Dani va treure sobre la mateixa línia de gol. Al 67′, Pol va rematar als núvols quan tenia una rematada franca dins l’àrea, i al minut 73 la història es va repetir amb un xut d’Adolfo des de fora l’àrea que va sortir fora fregant el pal. En els últims minuts, el conjunt premianenc va fer recular un Vilassar que va patir de valent per defensar la victòria, però que va saber aguantar les escomeses d’un equip a estones però sense gol. La falta de punteria va ser clau, com ja és tònica habitual aquesta temporada.
Amb aquesta derrota el CEPremià és 13è amb 23 punts i s’acosta perillosament al descens, que ara mateix es troba a un punt. Aquest cap de setmana vinent, l’equip té jornada de descans. La setmana següent, el conjunt premianenc ja començarà a preparar la cita davant el Palamós de diumenge 26.
Enric Sánchez