‘Oportunisme i oportunitats’: Editorial del Premià Notícies del 05 de Juliol de 2012

Siguin els més de 600 que hi veia l’organització o els menys de 400 que hi va comptar un servidor, el cert és que la concentració convocada dimarts per la plataforma “Basta ya de zona azul en Premià de Mar” ha posat de manifest el paper de la ciutadania en la confecció de l’agenda política. A través dels espais diaris que els grups municipals tenen en aquest informatiu per expressar els seus punts de vista sobre l’actualitat local, hem pogut sentir des del suport clar al pla d’aparcaments de Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes a, com a mínim, l’estranyesa davant la forma d’executar aquest pla per part de partits de l’oposició comla Coaliciód’Esquerres i Crida Premianenca. Ara bé, ha sigut des de fora del ple que un partit com Esquerra Republicana ha llançat, a través del seu web, propostes concretes com són l’eliminació de les zones verdes i l’alternativa recaptatòria d’instaurar un impost a les entitats bancàries per ocupació de la via pública amb l’utilització dels caixers automàtics exteriors. Un impost, tot s’ha de dir, que ja va proposarla Coaliciód’Esquerres el mes de novembre i que el ple va rebutjar.

És evident que per Esquerra el resultat de les darreres eleccions va ser traumàtic: de formar part de l’equip de govern a quedar exclosos del ple municipal. Per a un partit amb la història i la trajectòria d’Esquerra Republicana, aquest fet comporta una certa urgència per a redreçar la situació d’aquí a quatre anys. A la vegada, aquesta situació allunyada del que és el govern municipal i la possibilitat propera d’ingressar-hi, ofereix als republicans un marge suficientment còmode com per a llançar aquest tipus de propostes. Aprofitar l’efervescència del moviment contrari a les zones blaves, aparegut dos mesos després de la presentació del nou pla d’aparcaments, pot ser titllat d’oportunista i fins i tot de populista, però, més enllà del contingut de les propostes que presenti Esquerra o qualsevol altre partit, ¿no és precisament això el que està demanant la ciutadania, que se’ls escolti, que se’ls tingui en compte més enllà del dia de les eleccions? En un moment on la classe política està més discutida que mai, la por a l’oportunisme no hauria de fer perdre l’oportunitat de deixar enrere les acusacions horitzontals i unidireccionals entre polítics i obrir-se a perspectives més transversals i interactives acostant-se a qüestions que potser semblin tan planeres com l’estat d’ànim dels ciutadans però que, al cap i a la fi, conformen el que és viure en comunitat. Allò que, algun dia, ens van explicar que intentava facilitar i gestionar l’administració pública.