‘Fora de temporada’: Editorial del Premià Notícies del 27 d’abril del 2012

El mes d’abril es caracteritza pel pas a una primera fase més càlida de la primavera, les primeres entregues de declaracions de la renda, la celebració de la diada de Sant Jordi i a vegades també de la Setmana Santa. En un mes on sovint encara queda neu a les pistes d’esquí i les platges comencen a rebre els primers visitants, aquest any a Premià de Mar han succeït dos fets que difícilment associaríem al quart mes de l’any. L’aprovació d’un pressupost i la signatura d’un pacte de govern són elements que a aquestes alçades semblen tan fora de temporada com una calçotada al mes d’agost.
El pressupost és la principal font de poder d’un Ajuntament, el que li permet oferir els serveis que presta a la ciutadania i el que reflecteix les seves prioritats depenent del tamany de les assignacions a un o altre departament. A Premià de Mar aquest poder ha quedat xifrat enguany en vint-i-un milions i mig d’euros, en gran part gràcies a l’augment de l’Impost sobre els Béns Immobles i a la injecció econòmica arribada des de la Diputació. Tenint en compte la situació econòmica actual i en comparació als pressupostos dels municipis propers, és probable que el de Premià de Mar sigui un dels pressupostos menys traumàtics de 2012. Prova d’això és el capítol primer d’aquest pressupost, el que recull els diners destinats a la plantilla: pràcticament roman intacte i els treballadors municipals no veuran reduïts ni els seus sous ni tampoc el nombre de companys que els saluden a l’arribar al seu lloc de treball. Una altra qüestió, però, és la data en la qual hem vist néixer aquest pressupost. Si comptem que s’hi va començar a treballar al mes d’agost i que s’ha aprovat a l’abril, el procés ha estat tan llarg com un embaràs. Potser ha estat gràcies a aquesta paciència que qüestions com el manteniment de la plantilla actual ha estat possible, però també és veritat que, per als qui som profans en matèries econòmicoadministratives resulta inaudit veure aprovat un pressupost al quart mes de l’exercici, un fet impensable en qualsevol empresa privada. Si tan bàsic i imprescindible és un pressupost, ¿de quina manera ha pogut funcionar l’Ajuntament durant aquesta primera tercera part de l’any?
D’altra banda, la proximitat del pacte de govern entre convergents i socialistes, pràcticament un any després de les eleccions, ens presenta un nou escenari que ben bé podria assimilar-se a un nou mandat dins del mateix mandat. En aquest cas difícilment es tracti d’una espera, sinó que possiblement sigui més aviat un fet que s’ha precipitat després de l’experiència de l’actual equip de govern en aquest primer any de mandat. Aquesta tardança, tant en el pressupost com en el pacte, ens podria portar a pensar, o bé si el darrer no haurà estat un any perdut, o, si no ho ha estat, fins a quin punt són imprescindibles qüestions que fins ara eren paradigmàtiques. Com en tantes altres coses, només el temps ens ho dirà.