'El segon aniversari de la biblioteca': Editorial del Premià Notícies del 24 d'Abril del 2012

El segon aniversari de qualsevol equipament públic és sempre motiu de celebració. Aquest dimarts, dia 24 d’abril, es compleixen dos anys de la inauguració de la biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. Si repassem la crònica d’aquella inauguració que vam fer des de Premià Notícies, veiem com destacàvem la munió de gent que es va acostar al centre aquella tarda per assistir a l’acte i poder conèixer l’equipament de primera mà, senyal que es tractava d’un espai molt esperat. Actes, per cert, que arribaven quan la ciutat encara es mostrava corpresa per la sobtada desaparició, encara no tres mesos abans, de l’escriptor Martí Rosselló que donaria nom a l’equipament.
Ahir, diada de Sant Jordi, analitzàvem aquests dos anys de funcionament de la biblioteca amb la seva directora, la Marta Romera, que ens deia, i no deixa de ser una gran notícia, que els problemes de vandalisme que havia patit l’equipament des de la seva inauguració havien disminuït clarament des de l’aprovació en el Ple de gener del Pla d’Usos de la Biblioteca que contempla sancions per qui en faci un mal ús de les instal•lacions. Ens alegrem molt de que sigui d’aquesta manera perquè els treballadors de la biblioteca puguin dedicar-se exclusivament a desenvolupar activitats de difusió de la cultura, que és, al cap i a la fi, pel què es va aixecar aquest equipament.
La biblioteca celebra el seu segon aniversari, i la diada de Sant Jordi, dedicant tota aquesta setmana a recordar la figura del poeta Miquel Martí i Pol que, a més, dóna nom a la nova plaça que hi ha a tocar del centre i que, i també és novetat, ja està oberta al públic.
La biblioteca, doncs, va agafant solidesa i experiència i confirma a idea original de que no és tracti tant d’un magatzem de llibres, com d’una màquina de fer cultura. Quedarà encara un tema a resoldre que és que els premianencs, sobretot els del centre de la ciutat, es facin seu el camí fins a l’emplaçament de la biblioteca, una qüestió que encara no s’ha resolt. Sembla doncs, que encara són vives les dinàmiques dels anys de can Manent. S’ha de crear el costum i els costums, de vegades, necessiten una mica de dos anys per arrelar entre els veïns.