'És Sant Jordi!': Editorial del Premià Notícies del 23 d'Abril de 2012

Pocs dies hi ha al calendari que tinguin una significació tan especial com el d’avui. Sant Jordi és una raresa meravellosa: un dia laborable que sabem viure com si fos el més assenyalat dels festius. Una jornada que ens instal•la en un estat d’alegria social que ha contagiat visitants de tots els racons, fins el punt que s’han endut la celebració als seus països.
Sant Jordi és dia de cultura popular, de parades de llibres, d’autors signant textos als seus lectors més fidels, de tafaners omplint-se la mirada de títols, volums i dissenys de portades, que acabaran comprant -o no- potser l’únic llibre que compraran durant l’any i que després ja es veurà si se l’acaben llegint.
Sant Jordi és el dia de les roses, les de les floristeries i les de cantonada apressada i il•legal, i també les dels estudiants a la recerca de subvenció pel viatget de final de curs. Roses amb espiga i senyera, rams multitudinaris i individus solitaris en mans de nuvis, marits, fills, pares o amics amb somriure instal•lat pensant en núvies, esposes, mares, filles o amigues, que rebran la flor com el més dolç reconeixement.
Sant Jordi és el dia dels enamorats per aquells de nosaltres pels quals Sant Valentí només ens porta al cap una matança de gangsters al Chicago dels anys 20. Dia de felicitar, d’obsequiar, d’acaronar de manera especial a aquells que ens són els més especials.
Sant Jordi és, en acabat, dia de gaudi. Encara que sigui dilluns, o precisament perquè és dilluns, i encara que estem passant pel pitjor tràngol social de les darreres dècades per culpa d’una crisi econòmica que ens han inventat els veritables dracs d’aquesta història. Somriguem, doncs, pensant que Sant Jordi, el nostre cavaller, vetlla per nosaltres. És la nostra festa més feliç i cap drac malcarat amb aspecte d’àvid inversor en borsa sense entranyes o retallador amb corbata no ens els pot espatllar.
Que tingueu, tots i totes, una molt feliç diada de Sant Jordi.