'Ocupes': Editorial del Premià Notícies de l'01 de Març de 2012

D’ocupes n’hi ha de dos tipus. Els primers, els que han encunyat la paraula que s’ha d’escriure amb ‘k’, van sorgir a casa nostra a mitjan dels anys 80 a imatge i semblança dels squatters anglesos. Aquests es caracteritzen per ser un moviment que reivindica la contracultura instal•lant-se a edificis o naus abandonats on creen veritables comunitats que moltes vegades s’interrelacionen amb el seu entorn desenvolupant propostes culturals o artístiques. Després hi ha els altres ocupes, els que no usen la ‘k’ sinó la ‘c’ comuna. Aquests no pertanyen inicialment a cap col•lectiu contracultural sinó que, simplement, es fiquen a una casa buida i s’hi instal•len a viure.
Els ocupes que han estat d’actualitat darrerament a Premià de Mar són d’aquest segon tipus. A banda d’alguns precedents, com la casa ocupada al carrer de Joan Prim que va acabar per incendiar-se tal com us vam explicar en el seu moment, els casos més propers els hem tingut a l’Avinguda de Roma i al carrer de la Unió. En el cas de l’avinguda de Roma, es tractava d’una vivenda propietat de la Generalitat en la qual s’hi havia instal•lat un individu. Com ens explicava ahir la regidora de Seguretat, la Marisa Ferreras, els Mossos van desallotjar aquesta persona i la casa ha quedat tapiada per evitar noves ocupacions. El segon cas el tenim ben a prop de la Ràdio, al carrer de la Unió a tocar del carrer Eixample. Aquí hi viuen dues persones que s’han fet cèlebres des de dilluns després de tenir la feliç idea de treure al carrer a plena llum del dia 300 quilos de deixalles que els farien nosa dins la casa. En aquest cas la Policia no pot actuar més enllà de la identificació d’aquests individus fins que no es localitzi el propietari de la vivenda i aquest decideixi, o no, interposar denúncia.
Aquests són els fets, però més enllà dels casos concrets, hi ha les circumstàncies que porten a que ens trobem amb gent abocada a ocupar habitatges. D’una banda, la gran quantitat de pisos i cases buits que hi ha, entre els que ho estan per decisió dels seus propietaris i el número cada cop major que hi ha de pisos desnonats pels bancs quan els propietaris no poden fer front a les hipoteques. De l’altra banda, la mateixa crisi que provoca els desnonaments, fa que cada cop hi hagi més gent amb dificultats per tenir una vivenda digna cosa que, per cert, és un dret reconegut per la Constitució.
Tot plegat, una altra de les contradiccions absurdes i dramàtiques de la situació a la qual ens ha abocat la bombolla immobiliària combinada amb al major crisi econòmica des del ‘crack’ del 1929.