'Acomiadant en Sebastià': Editorial del Premià Notícies del 24 de Febrer del 2012

Sempre és difícil acomiadar algú, un tràngol que en termes generals es fa més dolorós de manera directament proporcional amb la durada o la intensitat de la relació que teníem amb qui ha marxat. Aquest migdia hem acomiadat per sempre en Sebastià Guerra, que se’ns va morir dimecres a la matinada a l’hospital de la Vall d’Hebron després de perdre la batalla contra un càncer.
Coneixia en Sebastià, sobretot, per les temporades que va ser tertulià de la ‘Tertúlia Política’ que fem els dimarts en aquesta casa com a representant d’ERC. Les seves intervencions eren directes, dures de vegades. No es podria dir en cap cas que no tingués les idees clares. Aquesta duresa, moltes vegades corregida amb dosis d’ironia, no reflectia el seu caràcter veritable, farcit de bonhomia, com em destacava ahir la seva antiga companya de partit, la Mercè Gisbert. De fet, va ser la seva malaltia pulmonar la que el va portar, a desgrat seu, a deixar el programa al final de la temporada 2009-2010. Després el va substituir qui era aleshores el president d’ERC, en Daniel Torres. Recordo que en Sebastià em parlava sovint de la malaltia abans d’entrar en antena. En Sebastià era profondament creient, i em parlava de la mort amb un somriure a la boca i amb la naturalitat dels convençuts que hi ha alguna cosa millor després d’aquesta vida, una naturalitat que els que no ho tenim tan clar apreciem sempre amb una barreja de sorpresa i enveja. Un trasplantament de pulmó li va donar esperances quan ja s’havia jubilat i havia traspassat la seva joieria de la plaça Nova, ‘L’Estel’. Dissortadament no va poder seguir endavant més enllà de la matinada de dimecres.
Aquest matí encara he retrobat, junts a la meva biblioteca de casa, els dos llibres que em va regalar: ‘Se sabrà tot’ d’en Xavier Bosch i ‘Gomorra’ d’en Roberto Saviano. No és que me’ls comprés a mi. Eren llibres seus que ja s’havia llegit i que va creure –amb raó- que a mi em podrien interessar. Un llibre ja llegit, considerava, ja no pintava res més a casa seva, de manera que els regalava. Un altre detall de la seva manera de ser.
Avui, com deia, l’hem acomiadarem a la parròquia de Sant Cristòfol, i dimarts, a les 8, amb la sintonia de la Tertúlia política, el recordarem amb els antics companys dels altres partits al seu seient del locutori de la Ràdio, sempre vestit de negre, com un Johnnie Cash a la premianenca.
Descansi en pau en Sebastià Guerra.