‘El teló s’ha aixecat’. Editorial del ‘Premià Notícies’ del 23 de Gener de 2012

Doncs ja ha passat. Ja s’han llegit els parlaments institucionals per part de l’alcalde Miquel Buch, el president de la Diputació Salvador Esteve i el conseller de Cultura Ferran Mascarell. Ja s’ha descobert la placa commemorativa que ens farà memòria dels esdeveniments històrics viscuts aquest cap de setmana, els ciutadans han pogut recórrer al seu gust les instal·lacions del nou espai mentre la Ràdio hi feia programa en directe i, el que és més important, ja s’hi ha fet els primers espectacles; la primera obra de teatre amb aquest nom tennístic ‘30/40 Livingston’ que ja per sempre pels premianencs anirà associat a la nova Amistat.
A l’escenari ja hi ha sonat els primers aplaudiments, els que els presents van dedicar als parlaments institucionals i els que han sonat després dedicats a Sergi López i Jorge Picó i als membres del grup de Gòspel que diumenge ens portaven el primer espectacle musical.
Però un cop apagats els aplaudiments, buides les grades retràctils, passada l’emoció de la inauguració, de l’estrena d’un equipament nou, l’espai de l’Amistat resta en silenci,  a l’espera. En els parlaments del cap de setmana s’ha repetit quasi com un mantra la necessitat de que els ciutadans responguem a l’esforç que s’ha fet perquè puguem comptar amb aquest equipament. L’esforç dels polítics i de les administracions, però també de l’entitat de l’Amistat i dels tècnics que hi han treballat. Si bé és cert que s’ha aixecat el teló, com deia el títol del nostre programa especial que fèiem dissabte, no ho ha fet només pels artistes. Ara és l’hora de les entitats de la ciutat, sempre clamant per l’existència d’un espai com aquest, de programar les activitats que havien somiat fer però no podien per manca d’un escenari apropiat.
Però és també, i sobretot, la nostra hora, la dels ciutadans, la dels premianencs d’omplir de vida i d’història el nou espai provocant amb la nostra presència que hi passin coses que després puguin formar part de la nostra memòria sentimental. La mena d’històries que en els 110 anys d’història de l’edifici de l’Amistat han forjat tantes generacions de ciutadans de Premià de Mar. El president de la Diputació, Salvador Esteve, s’hi va referir divendres als 110 anys d’història de l’edifici en el seu parlament. Diuen que les construccions són espais freds i que només guanyen ànima a partir de les vivències que tenen els usuaris al seu interior. Ens toca ara viure el tros d’història de l’Amistat que ens correspon.