‘Els nous plens municipals’. Editorial del Premià Notícies del 17 de Novembre del 2011

Fa molts anys que cobrim informació política des d’aquesta casa, tants com 26. De situacions de caire polític n’hem vist de tots colors, però les imatges que ens està oferint aquesta legislatura he de reconèixer que són ben noves per a nosaltres com a cronistes de la ciutat.

Fins el moment, i més enllà de plens que per les seves pròpies característiques carreguen tensió, com poden ser els dels pressupostos, les sessions plenàries seguien una litúrgia de punts presentats des dels respectius equips de govern, amb les conseqüents explicacions –de vegades minimalistes, ja que els regidors ja saben de què parlen- i les posteriors votacions, i alguna moció o pregunta, generalment força aïllades.

El Ple d’ahir va ser un clar exemple de que aquesta dinàmica sembla estar passant a millor vida. Davant d’un ordre del dia més aviat escarransit, on destacava només el calendari de pagament de tributs del 2012, es presentava una bateria de mocions i preguntes que van ocupar la gran part de les prop de 3 hores que va durar la sessió.

En aquest sentit, sembla clar que l’arribada dels dos regidors de Crida Premianenca al Ple explica en bona part la causa d’aquest canvi de dinàmiques. De fet, és un estil de fer política municipal que ja coneixíem per les actuacions dels seus germans de la CUP a l’ajuntament de Mataró. El cas és que les seves mocions i preguntes han actuat de reactiu en altres grups com la Coalició d’Esquerres o el propi PP que es llencen també a preguntar, com van fer ahir.

Tot i aquesta reacció, els partits tradicionals estan tot just aprenent a tractar amb noves fornades de ciutadans que reclamen una manera diferent de fer política, tant al carrer, amb moviments com el del 15M, com a la sala de plens. El bombardeig de preguntes i mocions poden, segons com es facin, portar al límit de la irritació a polítics acostumats a les dinàmiques anteriors. És important, doncs, trobar un equilibri perquè tothom es faci a una nova manera de fer que també s’haurà d’adaptar als mecanismes de la política municipal.

Cal esperar que aquest exercici participatiu es faci amb la màxima efectivitat, i això passa també perquè no es perdi el temps en preguntes retòriques o que poden tenir resposta en la mateixa documentació municipal. S’ha de buscar el màxim de transparència sobre la gestió de l’Ajuntament, però per això és necessari escollir molt bé tant el que demana o es pregunta, com la manera de fer-ho. Els ciutadans, sobretot els que segueixen els Plens, de ben segur que ho agrairan.