‘Allò que la crisi s’endugué’. Editorial del Premià Notícies del 16 de Novembre de 2011

El sector sanitari de Catalunya viu aquest dimecres la segona de les jornades de vaga convocades pel sindicat Metges de Catalunya. La vaga es presenta sota l’eslògan ‘La salut ni es tanca ni es retalla’ i, per tant, el seu objectiu és, segons els seus convocants, evitar que la Generalitat apliqui noves retallades en matèria de sanitat en el pressupost de l’any 2012.

No es tracta precisament d’una vaga unitària en el sector. De fet, només compta amb el recolzament del sindicat convocant mentre que la resta no només es mantenen al marge sinó que, a més, han criticat Metges de Catalunya acusant-los fins i tot de sectaris i irresponsables. No obstant això, i a manca de conèixer les dades del seguiment d’aquest matí, a Premià de Mar un 40% dels metges d’atenció primària del torn de matí van secundar ahir la vaga mentre que a la comarca del Maresme l’afectació de l’aturada era del 26,73%, segons fonts del Serveis Territorials del Departament de Salut. A nivell de Catalunya el seguiment va anar ahir des del 20% segons la Generalitat fins el 70% que argumenten els convocants. Com veieu, l’habitual ball de xifres d’aquests casos.

Però el cas és que més enllà de les xifres i del suport que rebi la vaga, el descontentament al sector sanitari per les retallades aplicades s’ha expressat per activa i per passiva. Des del Govern argumenten la necessitat ineludible d’aquestes retallades davant de la desesperant situació de les arques de la Generalitat que diuen haver heretat dels governs del Tripartit. Per la seva part, els partits de l’esquerra parlamentària alerten que en realitat hi ha una estratègia oculta que busca afavorir la sanitat privada davant de la pública, cosa que s’estaria fent de manera paral·lela amb l’ensenyament públic. El fet que el conseller Boi Ruiz estigués en el passat vinculat amb la sanitat privada abonaria aquest discurs.

Sigui com sigui, i més enllà de les picabaralles de la política catalana, l’evidència és que estem vivint temps molt confusos en els quals allò que fins el moment havia semblat segur i estable fa tota la sensació que comença a deixar de ser-ho. Parlo de pilars de l’estat del benestar tan bàsics com les pensions de jubilació, la cobertura sanitària gratuïta i universal o el dret a una educació pública de qualitat. Que tots hem de donar un pas endavant per sortir d’aquesta situació és quelcom que els polítics no ens han d’ensenyar, ans al contrari! Una altra cosa és que sota la confusa boira de la crisi es desmunti una estructura de benestar social aixecada pel treball de generacions senceres anteriors a nosaltres. I respecte a això sí que hem d’estar ben vigilants.