Mitja hora aprofitable (2-0)

“Hem guanyat tres punts, confiança i temps”. Aquestes que indica Jordi Costa són segurament les conseqüències positives del primer partit de la temporada del Club Esportiu Premià. Un partit gris i travat del que només es salven els primers vint minuts. L’equip va encetar la Lliga amb ganes de fer bé les coses, de demostrar a tècnic i afició que ja han paït el cop del no ascens i que aquesta vegada tornen amb més força. Per això van sortir al camp intensos, mossegant i penjant pilotes a l’olla. “No hi havia mig del camp i el joc del Martinenc B tampoc no ens beneficiava. Tancaven espais i a nosaltres ens costava la transició”, deia Costa. A l’equip se li van veure bones idees i intencions. Eric Diaz feia el que li venia de gust amb canvis de ritme, Yassin es va guanyar un lloc a la titularitat com Enrique i Fede quedava resguardat en una segona línia, entre la mitja punta i la banda esquerra, des de la que intentava sorprendre. Força dinamita a la que li faltava metxa. Faltava connexió entre Mati i Gerard (que es va retirar lesionat abans del descans) i la part ofensiva. Va ser a la sortida d’un còrner, cap al quart d’hora, que Fede va aconseguir avançar els premianencs. De cap, aprofitant una segona jugada (1-0).

                                                         Premià i Martinenc en l’inici del partit a #2cat2

Els primers vint bons minuts van deixar pas a la relaxació, a la falta d’espais i moviments i la parsimònia del Martinenc tampoc no ajudava. La guspira s’anava apagant i hi havia més dispersió entre la zona ofensiva. Pilotades llargues i cada extrem a una illa. Yassin feia la guerra per si sol, Enrique intentava marxar en velocitat i xuts aïllats tampoc condemnaven gaire el rival. Gris, com la tarda. Com el sol que va anar marxant a mesura que avançava la tarda del cinc de setembre. “Voliem aprofitar l’entrada de Valderas per a revolucionar el partit” explicava Jordi Costa al final del partit. I en part així va ser. Valderas és anarquia. Màgia. Des de la mitja-punta arrancava amb intenció i era capaç de trobar els espais i les opcions que havien faltat durant bona part del matx. Ara miro a l’esquerra, aixeco el cap, trobo a Diaz i m’hi associo. Des d’un refús del camp propi, pilota a la banda esquerra i Valderas fa una jugada individual per a posar el segon gol, el que assegurava els punts. Internada del jugador des de banda cap a l’àrea i el mig premianenc crea un xut potent que al que no hi arriba Gabri (2-0).

El millor d’un partit gris, de la mitja hora aprofitable són els tres punts, que deixen el Club Esportiu Premià com a líder anecdòtic al grup 2 de Segona Catalana. Cal seguir en la bona línia. Si el míster vol temps serà que encara queda un llarg camí per recòrrer.

                                           Moment del partit entre el CE Premià i el Martinenc B