Categories
Bàsquet
Quan l’últim segon beneficia el rival (81-83)
Quan l’últim segon beneficia el rival és possible que et passin moltes coses pel cap i que alguns sentiments aflorin sense gaire esforç: impotència, ràbia i tristesa. Sobretot quan els mateixos sentiments han fet presència en la primera meitat del partit i t’han ajudat a revertir la situació. Aquella ràbia i el descontrol sobre el rival t’ha ajudat a reposar-te, a motivar-te i a retallar diferències a poc a poc en el marcador fins a remuntar el matx i acabar marxant a la pròrroga. Massa esforç reduit a la última cistella del partit, que a més és per al rival. Això és el que li va passar dissabte a l’AB masculí sènior al Pavelló de Premià de Mar. L’equip va sortir fred i el Montgat va aprofitar la bona rebuda per anar fent punts. Semblava que el partit els marxava de les mans als homes d’Agustí Coma, però la segona part va ser d’entrega total. Bons parcials que van portar els dos equips a la pròrroga i fins aquí no podem més que lloar l’actitut dels jugadors i destacar la figura del capità. Marc Subirà no només va esperonar els companys a la pista, sinó que va ser l’exemple a seguir: va anotar 20 punts i va fer possible la remuntada. Un partit que semblava perdut es podia haver sumat a la taula classificatòria amb dos punts. Però els punts van marxar per culpa d’uns altres dos. En l’última oportunitat, el Montgat va ser capaç d’anotar en el darrer segon i era la botzina qui finiquitava les opcions dels de Coma. Una veritable llàstima que tant d’esforç no tingui recompensa, però toca seguir lluitant, perquè dissabte van veure que amb esforç, tot és possible. Aquest cap de setmana visiten la pista del bàsquet Calella.
Recupera les paraules de d’Agustí Coma al Planetari