El Club Esportiu Premià es frena al Carmel

Mai és fàcil visitar camps amb dimensions reduides a segona catalana, i si li sumes la qualitat del rival i una afició hostil, doncs la cita encara té més perill. És per això que el Premià lamenta l’empat  d’ahir diumenge davant Carmel de Barcelona (1-1). I això que l’equip d’Ivan Rodríguez va mostrar una bona versió a la primera meitat. La defensa estava ben treballada tàcticament, buscaven els reforços dels laterals i els interiors juntament amb Gerard Alonso i s’arreplegaven per a no tenir cap tipus de complicació. Era impossible pel Carmel crear perill i per tant, la base de l’equip premianenc era més que fiable. Només quedava crear perill i marcar i també hi havia ocasions de sobres. Fede en un parell i Marc Pérez en dues altres van posar a proba al Carmel. I no va ser fins a la mitja hora de joc que els de Premià van aconseguir obrir la llauna. Pilota penjada per Borja des de la dreta a l’interior de l’àrea, la descarregava Marc amb una passada horitzontal per a Fede i el davanter bat a plaer el porter rival. Primer gol del partit (0-1) i Fede trencat una mala ratxa de vuit partits sense marcar fatal pels interessos de l’equip. L’equip no badava amb el gol, ni es va confiar i per tant tot feia indicar que el partit estava força ben encarat. Fins a la jornada d’ahir sempre el camí de vestidors de la mitja part havia arribat amb males noticies, perquè el rival havia aconseguit treure petroli d’alguna ocasió aïllada i en treia profit per a empatar i complicar els partits al Premià. Ahir no. Malgrat lamentablement va ser només una variable temporal.

Moment del partit entre el Carmel i el Club Esportiu Premià

En començar la segona part, una errada defensiva del Premià va deixar una pilota morta a la frontal que el Carmel va aprofitar per a posar l’empat (1-1). Pablo acabava d’iniciar jugada i estava descol·locat de porteria, fet que van aprofitar els locals. Quedava tota la segona part i hi havia temps de sobres si els de Rodríguez tornaven a l’origen, al principi del partit. Tot i que amb el pas dels minuts, va ser més un miratge que no una realitat. L’equip estava completament descomposat. No hi havia rastre de les connexions interiors, ni de la defensa de ferro que havia deixat estèril l’atac del Carmel. Només Fede en alguna jugada aillada i Edu aconseguien arribar amb perill, però res. En l’empanada d’uns i altres el Carmel també va tenir un parell d’avisos mitjançant centrades creuades a l’àrea i al final no va quedar més remei que moure la banqueta. Això sí, sense perfils de davanters. Marc i Fede es van quedar al camp, potser esperant un relleu que no va arribar. Massanet i Barry van quedar-se a la banqueta tot el partit i el tècnic va apostar per l’entrada de Valderas a l’interior, per Mati i també de Guti per Edu Camps. Canvis a priori amb poca intenció d’atac, que buscàven, segons explica Ivan Rodríguez un punt diferencial. Això sí, sense resultat. Al final les taules van manar al marcador, tot i que toca comentar que l’àrbitre va anul·lar un gol a Guti per unes mans (no gaire clares) i que en la última jugada del partit el Carmel va treure una centrada a l’àrea propia amb mans, que el col·legiat tampoc no va xiular. És per això, que per tot el que pugui passar més val matar els partits i no patir en excés. És la tònica habitual que venim comentant en les últimes jornades i serà el punt reflexiu que haurà d’encarar l’equip si vol aconseguir l’objectiu de la temporada.

La sort va estar de cara premianenca amb la resta de la jornada. Sort o desgràcia, perquè tota la resta d’equips de part alta va empatar o punxar (a excepció del Mataró que es posa líder) i per tant era una jornada propicia per a escalar posicions. Amb l’empat només sumen un punt i conserven la setena plaça, amb 18 punts, la cara amable és que són encara a tres del líder, els de la capital del Maresme, que en sumen 21 al grup 2 de Segona Catalana.

Escolta al tècnic Ivan Rodríguez després del partit
Descarrega