Categories
Futbol
Tres punts d'alçada davant el Cirera (6ena Jornada)
Dissabte a Cirera el Club Esportiu Premià va executar els millors minuts de futbol fins al moment. Era un duel d’alta volada perquè els dos equips despleguen un futbol similar: de caràcter assossiatiu, els agrada regir-se a través de la pilota i els dos conjunts volen aprofitar tot l’espai del camp, sobretot els extrems. Per tant, l’emoció estava servida, perquè qui no aconseguís fer-se amb el domini de l’esfèric ni del mig del camp, estava perdut. Jugaria a remolc.
Va ser en aquesta lluita que el Club Esportiu Premià va començar a agradar-se. Amb Gerard al migcentre i amb Angel i Mati repetint els interiors, l’equip agafa una conssistència i equilibri que li havia costat trobar a l’inici de la temporada. També fruit del pas de las jornades i d’una confiança creixent en el joc. Amb el pas dels minuts el Premià es movia bé entre línies, combinava buscant Valderas i Massa als extrems i sempre hi havia la referència ofensiva de Fede per a buscar alternatives directes en un joc interior. Les ocasions s’anaven succeint malgrat no hi havia un dominador clar. Era el Premià qui portava la iniciativa, però les ocasions tampoc eren massa clares. Per tant, se les van haver d’inventar. En una carrera per banda dreta, Nil Massanet arriba al vèrtex de l’àrea i creua un xut potent, però centrat que Carri s’empassa per sota les cames (0-1) a la mitja hora de joc. Ivan Rodríguez respirava des de la banqueta: havien aconseguit obrir la llauna i no havia estat des del punt de penal. A més, el gol va ser balàsmic perquè amb el primer, el Cirera va pujar les línies i era més fàcil per a Valderas i Àngel trobar espais on fer mal per la seva banda. Va ser precisament per l’esquerra, en una bona jugada individual de Kilian per l’extrem que va arribar el segon. Progressió del lateral esquerre del Premià, passada al peu per a Mati aprop de la punta esquerra de l’àrea rival , Mati reb, orienta la pilota, es perfila i s’inventa un xut creuat en forma de paràbola magnífica per a fer el golàs de la tarda (0-2) i just arribats al 45.
La segona part va continuar amb el mateix guió. Millor encara, perquè amb dos gols al marcador només esperàven els de Premià tancar el marcador el més aviat possible. Les ocasions s’anaven succeint, tot i que val a dir que amb tres canvis, el Cirera va voler canviar la dinámica amb un intent per fer-se amb el control del partit d’alguna manera: trencant-lo. L’entrada de Demba i Edu els hi va donar consistencia. Edu s’inventava perill pel lateral esquerre i buscava la profunditat pels passadissos interiors que no acabàven de donar resultats. Per això el més hábil era deixar que Dembla i Ibu aprofitessin la seva velocitat per a crear perill pels extrems o sorprendre amb intents de joc interior. Va aconseguir Murillo l’objectiu, però malauradament els seus atacants semblaven no tenir la tarda. De fet, tampoc Fede la va tenir. Va comptar amb vàries ocasions, la més evident una bona passada aerea a l’interior de l’àrea. Fede descarrega la pilota, controla bé, es perfila amb cama esquerra i supera al porter, amb tant mala sort que a portería buida, la pilota s’estavella al pal i surt.
No està tenint el davanter del Premià la sort que li va sobrar a Àngel, del Cirera, quan en posició de lateral esquerre va aconseguir que una centrada-xut sorprengués a VIlajoana (que va tenir un brillant debut) i tornés a posar la por al cos altra vegada als jugadors del Club Esportiu Premià (1-2). Quedaven 25 minuts per endavant i després de perdonar, el Cirera estava a un gol d’empatar. I la táctica local era evident: trencar el partit, embogir-lo i aprofitar una badada del Premià per empatar el duel. D’altra banda, la concentració defensiva en cada acció, juntament amb la falta d’encert dels mataronins i un bon Vilajoana, van ser suficients per a desactivar l’equip de Murillo.
Amb el xiulet final, l’equip suma tres punts importants abans de rebre un dels rivals a batre de la categoria, la Guineueta. De fet, els dos equips ocupen la part alta (3r Premià, 2m Guineueta) empatats a punts, 12. Així que la setmana que ve ens espera un apassionant partit que significarà més que tres punts, perquè qui guanyi deixarà un bon marge davant dos equips que tenen el clar objectiu de l’ascens a Primera.
Escolta aquí les declaracions d’Ivan Rodríguez en el postpartit
I les del porter titular, Pablo Doñate, que es va perdre el partit per sanció