La millor imatge del CE Premià, amb el gol pendent i un final d'infart (5a Jornada)

El Club Esportiu Premià va recuperar les bones sensacions davant la Catalana. L’equip va sortir endollat i la concentració va ser màxima per a porter el partit al gust. Des de la banqueta es va tornar a apostar pel joc habitual: pivot amb interiors i dos extrems ràpids amb un home en punta, unes posicions que van tornar a ser per Massa i Valderas als extrems i Angels i Mati als interiors, juntament amb Gerard al migcentre defensiu i Fede en punta d’atac. Era el Premià habitual dels bons migdies de futbol. I així va ser. L’equip va combinar bones passades, jugava entre línies i era capaç d’oxigenar el camp de tal manera que cada jugador tenia un bon marge de maniobra sobre la gespa. Es sentien còmodes i aquesta va ser la clau.

Una pilota des de la frontal de Valderas (estel·lar a la primera meitat) va trobar Fede al punt de penal. El davanter es va escorar cap a l’esquerra, va creuar un xut tou i a poc a poc va picar el pal. La graderia del Municipal (a cada partit més plena) es va portar les mans el cap, perquè l’escena era digna de premi. I així ho va ser. Davant la lenta reacció defensiva de la Catalana, Mati va arribar des de segona línia i va enviar la pilota al fons de la porteria (1-0). Era el minut 5 i el Premià havia trencat la ratxa de dos partits sense marcar i la bona imatge feia pressagiar el millor. Així va desenvolupar-se el primer temps: Els de Rodríguez dominàven la pilota, els espais i el marcador. Respiràven tranquils es movien a plaer. La Catalana havia apostat per introduir tres davanters i homes al darrera per a frenar les arribades ofensives dels de Premià. Problema, perquè la Catalana no era capaç de crear joc i la pilota no arribava a Make (que debutava) ni a Bremen ni Tomàs. En tota la primera meitat, només un pal i un xut potent des de la frontal en el refús que va marxar per poc a la esquerra de Pablo. La resta, de control local. En una d’aquestes Nil Massanet es va plantar sol a l’interior de l’àrea, es va perfilar cap a la dreta i va caure davant l’ entrada d’Edgar. Penal i nou gol al compte golejador de Gerard (2-1).

La segona part va tenir el mateix guió que la primera. El Premià mimava l’esfèric i la consistència defensiva era prou sòlida com per a fer estèril qualsevol arribada dels de Sant Adrià. Hi havia tants espais que Ivan Rodríguez va voler tancar el partit amb el tercer gol el més aviat possible. Van entrar Cristian i Barry, pels dos extrems, i també Marc Pérez per Fede. Canvis habituals en l’esquema de Rodriguez en el que va de competició. Aprofitar la frescura de Barry i Cristian per encarar a una Catalana que al 20 de la segona es va quedar amb deu homes per expulsió de Bremen per doble groga. Les ocasions del Premià es van succeïr com per a marcar tres o quatre gols. Fede en dues ocasions, Massa en dues mes i també alguna d’Angel. El Premià perdonava en excés i tothom va recordar l’empat a 2 de la passada jornada, quan els locals va desaprofitar un 2 a 0 a favor.

El CE Premià i la Catalana salten al terreny de joc.

La Catalana volia apurar i aprofitar qualsevol ocasió i marge concedit pels premianencs, més relaxats, per intentar acurtar diferències. Va ser en una sortida ràpida de Pablo cap a la frontal de l’àrea, que va topar amb el davanter de la Catalana i l’àrbitre no s’ho va pensar: expulsió del porter del Premià i nervis al Municipal. Vilajoana, porter suplent, està lesionat i per tant va haver d’entrar Ivan, del Juvenil A. Nerviós i imprecís en alguna pilota, la Catalana en va tenir prou per a motivar-se a anar a l’atac. Pilota morta a tres quarts del camp i Andy li guanya la partida a Guti (que també havia entrat en la segona meitat) i marca el primer gol de la Catalana en 5 jornades. 2-1 a falta de deu minuts pel final i nervis absoluts.

Qualsevol cosa podia passar. La Catalana ja s’havia volcat a l’atac, el Premià buscava alguna contra perillosa i les ocasions s’anaven intercalant. Ara els uns, perill. Ara els altres, nervis. Així fins que a l’últim minut, una carrera de Barry a l’esquena dels centrals el va deixar sol davant Edgar, el porter de la Catalana, que no s’ho va pensar i en l’entrada, l’extrem premianenc va anar al terra. Penal i expulsió del porter. La Catalana es quedava amb nou homes i només quedava un minut. Per tant, si Gerard marcava, el Premià sumaria tres punts més i una nova victòria per a tornar a respirar tranquil. Pilota plantada, sang freda i xut potent a l’esquerra de la porteria. Golàs i victòria (3-1). Això sí, l’equip haurà de continuar treballant la definició. Dos dels tres gols van ser de penal, i les ocasions fallades a l’inici del segon temps van acabar complicat en excés la vida als premianencs.

L’equip va estrenar la samarreta del Centenari. Una elàstica preciosa: blanca, amb detalls de ralles verticals de color daurat, com el dorsal, i una franja blava que creu el pit en horitzontal.

La nova Samarreta del Centenari del CE Premià