Categories
Futbol
Una maneta de confiança (0-5)
Feia molts temps que el Premià no marxava d’un camp havent marcat cinc gols al rival i sense haver-ne rebut cap. Ni els seguidors més fidels serien capaços d’aventurar-se a pensar quina va ser l’última vegada que no patien en tota la segona part. Ni fora, ni a casa. Al descans, el Premià havia marcat tres gols a un Canyelles en hores baixes. El Municipal del conjunt de Canyelles és un camp petit. Dimensions massa reduides que no permeten un joc de toc ni associatiu, aquell amb el que l’equip que entrena Jordi Costa es sent més còmode. És dificil triangular amb cinc migcampistes al damunt, i si tens sort i els superes, et trobes la defensa a sobre només fer una passada. Costa jugar amb espais inexistents i les úniques alternatives són el joc directe o intentar que el rival faci una passa endavant i anar-los a buscar. Lluny de voler que el Canyelles creés perill i trobés l’esquena dels centrals, el que van preferir els premianencs és jugar verticals. El migcamp desapareixia per deixar lloc a passades llargues buscant l’explosivitat de Yassin, Fede, Eric Diaz i Larbi (que va partir d’extrem).
Canyelles-Premià al Municipal de Canyelles/ F. Triola
En camps tan petits un dels pocs trets diferencial pot ser la qualitat que tinguin els teus jugadors. El que marca primer té molt a guanyar en aquests terrenys de joc, i això bé ho sabia Eric Diaz, que des del carril central va marxar del pivot i el central que el marcaven de prop, es va orientar cap a l’esquerra i va superar el porter per a fer el primer gol. Cop moral a un Canyelles que venia de perdre els últims 4 partits, que està en transició i a la cerca d’un nou tècnic (Lluis Fortuny, del Juvenil, va dirigir l’equip). Els de casa van intentar començar de nou i es van trobar a un Premià ben posicionat. Tapàven espais i creaven des dels carrils. Pujada amb intenció per la dreta de Borja i el centre xut i es colava al fons de la porteria amb l’ajuda del pal (0-2). La dinàmica positiva va fer que una centrada des de l’esquerra la rematés perfecte Fede per fer el tercer (0-3) i celebrés amb ràbia el seu segon gol del curs. Massa difícil pel Canyelles treure coses positives quan les idees són borroses i quan el rival apreta.
Gol de Fede, el tercer/ F.Triola
El Premià va començar el segon temps sense posar-se nerviós i lluny de sentir pietat. Apretaven l’accelador, conscients que mai no sabien trobat en una situació tan còmoda. Dominaven els espais i la circulació de pilota. Atacaven els extrems amb agressivitat i marcaven cada intent de sortida d’un Canyelles relegat a ser més que un secundari. El millor partit del curs dels premianencs va seguir amb un gol de Mati, recompensat per la seva gran tasca al migcamp amb Campos i amb una passada de la mort de Valderas a Joan per a que aquest fes el cinquè. Una maneta que demostra que aquest equip està fet d’una altra pasta. La prova irrefutable que si l’equip busca espais, els troba. Que si corren i s’associen, són capaços de trobar espais i moure’s amb rapidesa, la millor versió d’un equip que si s’esforça i llegeix bé el partit, té recompensa. Ara només queda que duri. El partit va deixar també minuts per Valderas, Guti, Alonso, Joan i Finidi, jugadors que segur tindran un pes important durant la temporada i és important que vulguin demostrar que poden ser titulars. Tot bones noticies en un camp complicat, davant un rival que necessita aixecar-se de nou. El Premià, segon amb 13 punts.
Escolta l’entrevista amb Jordi Costa
Descarrega
Escolta els Gols
Gol d’Eric Diaz (0-1)
Gol de Borja (0-2)
Gol de Fede (0-3)
Gol de Mati (0-4)
Gol de Joan (0-5)
Marc Rodríguez fent el partit a Ràdio Premià de Mar / Triola
