Barra lliure de solucions per a la via del tren, i Navarro que creu que el Ministre Puente “no deu saber ni on és la R1”

La crisi de Rodalies d’aquest hivern ha donat peu un cop més a una pluja d’idees sobre la manera de salvar la via del tren de la línia R1 de l’amenaça del mar, un debat recurrent però que continua sense resoldre’s. Les últimes setmanes s’han apuntat de nou opcions que ja havíem sentit però també n’han aparegut de noves, provinents de l’estament polític (sobretot alcaldes de la comarca) o de l’estament científic. Entre les noves la més cridanera venia de Madrid, del Ministre Puente, que suggeria l’opció d’elevar la via en alguns trams. La idea de Puente ha generat més perplexitat que una altra cosa, i més d’un alcalde l’ha titllat “d’ocurrència”. L’últim a fer-ho ha estat l’alcalde de Premià de Mar i president del Consell Comarcal, que fins i tot ha apuntat la possibilitat que el Ministre ni tan sols sàpiga on para aquesta via. Pel que fa a les altres opcions per al futur de la infraestructura Rafa Navarro aposta pel soterrament:

Com diem Navarro no ha estat l’únic a rebutjar la idea de Puente. De fet, se n’han rigut bastant la majoria d’alcaldes del Maresme, com explicava ahir La Vanguardia. La majoria d’ells descarten les opcions més cares o més estrambòtiques i s’inclinen, amb totes les reserves, per l’opció més econòmica i realista: la protecció de la infraestructura actual per mitjà d’espigons o regeneració de platges. Irònicament, més d’un assenyala l’exemple de Premià de Mar, on ja s’ha fet aquesta maniobra però on, com sentíem, l’alcalde més aviat aposta per soterrar la via. 

Des de l’estament científic aquests dies ens han arribat idees a través de sengles articles al Periódico i al Capgròs. El geòleg Albert Ventayol parla d’una estratègia mixta: protegir la via actual (amb espigons submergits i estructures geotèxtils) però només per guanyar una mica de temps, l’imprescindible per dissenyar un futur metro per al Maresme que connecti els municipis pel centre (fins i tot aventura que les estacions podrien quedar uns 15 o 20 metres sota terra). L’enginyer de camins Agustín Sánchez-Arciella alerta que traslladar la via deixaria aleshores exposades altres infraestructures o directament els habitatges de primera línia, i s’inclina per protegir la via actual amb solucions basades en la natura, com ara la reconstrucció de maresmes. Zacarias Grande, professor de la UPC es llança a proposar un fals túnel per a tota la R1, és a dir, un gran mur que protegeixi la via de dalt a baix. I finalment el director del Centre d’Estudis dels Transport Términus, Joan Carles Salmerón, aposta pels espigons (com els de Premià de Mar). I cap d’aquests experts compra la idea del Ministre Puente: no seria la més cara (algú ha parlat d’entre 50 i 80 milions el quilòmetre de via elevada) però demanaria tenir la circulació paralitzada durant 10 o 15 anys (el temps que durés l’obra).