Catalunya, escola i llengua: reconeixement i gratitud unànimes en l’adéu al premianenc Joaquim Arenas

La mort dissabte de matinada de Joaquim Arenas ha donat peu a un allau de missatges de reconeixement, condol i gratitud durant tot el cap de setmana provinents de personalitats i entitats de l’àmbit polític i també de l’àmbit de la cultura i l’ensenyament.El primer a fer-ho, l’alcalde de Premià de Mar Rafa Navarro, que elogiava la seva labor en defensa de la llengua a l’escola i afirmava que el seu model d’immersió lingüística “va permetre que gent com jo, fill d’immigrants -diu Navarro- creixèssim parlant, vivint i estimant en català”. També parla l’alcalde de l’honor que va representar per a ell que Arenas l’acompanyés a la seva candidatura a les últimes eleccions municipals tancant la llista d’Estimem Premià. En clau local també han tingut paraules de record per l’eminent pedagog i lingüista el PSC, que es refereix al seu compromís amb la llengua i el país com “un llegat imprescindible”, i ERC, que el qualifica com una “figura clau en la protecció i la promoció de la llengua catalana”. 

A escala nacional el mateix president de la Generalitat Salvador Illa li dedicava també dissabte paraules d’homenatge: diu Illa que “Catalunya perd una de les persones que amb més compromís i sentit de país ha contribuït al nostre model educatiu i lingüístic”, i també des del Govern de la Generalitat l’ha recordat el Departament de Política Lingüística. Però des de l’estament polític segurament la formació que més missatges de record i tribut a emès ha estat Junts, des d’on han reconegut la trajectòria d’Arenas figures com Jordi Turull, Carles Puigdemont o Laura Borràs. Des de la societat civil entitats tan significades com Òmnium Cultural, per mitjà d’un missatge del seu president Xavier Antich, li han volgut retre homenatge; Antich parla d’ell com d’un “autèntic patriota” i recorda la seva feina en aquesta institució. Però són moltes altres les organitzacions que s’hi han referit, des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat a l’associació La Bressola, la Plataforma per la Llengua, el Grup Koiné o el sindicat USTEC.

Arenas ens deixava, com diem, dissabte de matinada a l’edat de 87 anys. Nat a Mataró, vivia des de feia molts anys a Premià de Mar amb la seva muller Margarida Muset. Era mestre i pedagog i se’l considera el pare de la immersió lingüística a l’escola catalana. A Mataró va començar a ensenyar català als Escolapis, i durant la Transició va assumir responsabilitats importants en matèria de llengua a Òmnium Cultural. Després es va incorporar al Departament d’Ensenyament i va ser cap del Servei d’Ensenyament del Català on es va convertir en un dels impulsors principals del model d’escola catalana en llengua i continguts i del programa d’immersió lingüística. Entre altres reconeixements va rebre la Creu de Sant Jordi, el premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla o la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya. A Premià de Mar tant ell com la seva dona van rebre un homenatge institucional el març de 2023. 

En el marc de la seva tasca per la llengua Arenas va publicar diversos treballs, el primer dels quals resumeix perfectament la seva lluita i el seu bagatge: ‘Catalunya, escola i llengua’, publicat l’any 1987. Fem notar que Joaquim Arenas va mantenir una àmplia i fecunda relació amb Ràdio Premià de Mar, per mitjà de col·laboracions i participacions freqüents, i amb la seva dona van tenir fins i tot durant 10 anys una secció al magazín Tot d’Una titulada ‘La pedagogia necessària’, on abordaven amb la Lola Busquets qüestions d’educació i llengua.

La vetlla a Joaquim Arenas es va fer ahir al Tanatori de Mataró i aquest migdia a les 13h se li fa una cerimònia de comiat al mateix indret.

L’estiu de 2022 el Manel Ferrer va visitar Arenas i Muset a casa seva i els va fer la següent entrevista per al programa ‘Viu l’estiu’ de Premià Mèdia: