Ajuntament i Agbar estudiaran com repercutir en els rebuts de 2024 l’encariment d’un 30% de l’aigua

L’Ajuntament de Premià de Mar, juntament amb 115 Ajuntaments més abastits d’aigua per l’operadora ATL (Aigües Ter Llobregat) hauria de definir abans de final d’any com afronta l’encariment del cost de l’aigua del 30% anunciat aquesta setmana. 

Segons informava dimecres el portal 324, aquesta setmana s’han revisat els preus a l’alça i a partir de l’1 de gener el metre cúbic passarà de 0,74 euros a 0,99 euros, cosa que suposarà un increment de la despesa notable als consistoris, que hauran de definir com ho repercuteixen en la tarifa final dels seus usuaris (gairebé 5 milions i mig de persones de 10 comarques). Les raons de l’encariment són, en essència, la sequera i el preu de l’energia: la manca d’aigua demana acudir a les dessalinitzadores, que han de treballar molt més i gastar molta més energia (segons el 324, la factura de la llum de l’ATL ha pujat de 60 milions d’euros).

El regidor responsable de la gestió de l’aigua, Antoni Subirà, ha indicat que, com diem, encara està per definir com hi farà front l’Ajuntament premianenc (un estudi que es farà conjuntament amb l’empresa gestora Agbar), però ha avançat que serà inevitable que el rebut que paga el ciutadà ho acabi notant. Amb tot, però, mai no serà amb un increment d’un 30% perquè de fet el rebut de l’aigua serveix per sufragar moltes altres coses a banda del cost de l’aigua (com el manteniment de la xarxa) i el preu de l’aigua només és una petita part:

Val a dir que, segons ha explicat Subirà, la revisió de preus que s’ha fet aquesta setmana encara no ha estat formalment comunicada a l’Ajuntament premianenc. 

D’altra banda la plataforma Aigua És Vida ha emès un comunicat on recorden que la majoria de municipis són abastits per empreses privades de gestió en baixa que “compten -segons Aigua és Vida- amb un marge de beneficis privats que s’haurien de revisar per a garantir l’assequibilitat del dret a l’aigua per a la ciutadania.” Així, l’entitat exigeix mecanismes per a garantir l’accés al mínim vital indispensable de forma assequible en el benentès, recorden, que l’aigua “és un dret humà i no es pot condicionar el seu accés a la capacitat econòmica de la ciutadania”.